Maria de Padilla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 25:
Castella es dividí en dos bàndols a conseqüència de la conducta poc exemplar del monarca: el de l'esposa abandonada i el de Maria Padilla. Pere I procurà contemporitzar amb ambdós partits, i amb aquest fi es tornà a reunir amb Blanca, però atret per la seva passió per Maria Padilla, tornà a reunir-se amb aquesta a [[Olmedo]].
Diu [[Víctor Gebhardt i Coll]], en la seva ''Historia general de España i sus Indias'':{{Cita|Semblant escàndol no podia menys de cridar l'atenció sobre els seu autor les amonestacions de l'Església, única garant, com sempre, en aquells temps de rudes passions, dels salvadors principis de moral, així entre reis com entre pobles. Astut i dissimulat en Pere i distret de la Padilla pel seu amor a la de Castro, havia escrit al pontífex [[Innocenci VI]], dient-li estar disposat a separar-se de la seva favorita per tornar al talem nupcial, i portant la seva hipocresia fins a un punt inaudit, sol·licità del [[Papa]] autorització per a fundar un monestir sota l'advocació de Santa Clara, en què Maria pogués consagrar-se a Déu. Innocenci li'n va concedir amb goig en un breu datat a [[Avignon]] el [[6 d'abril]] en els precisos moments en què menyspreant tota llei i tota moral, consumava Pere I a [[Cuéllar]] el seu singular matrimoni amb na Joana}}
En efecte, per aquell temps s'havia enamorat de [[Joana de Castro]], i amb l'objecte de poder-se casar amb ella, aconseguí que fos declarat nul el seu matrimoni amb na Blanca de Borbó, ajudant-lo en aquesta tasca els bisbes d'[[Avila]] i [[Salamanca]], que conforme diu la historiador mossèn Mariana, llavors donaren a comprendre que havien nascut més per esser esclaus que bisbes.
| |||