Diferència entre revisions de la pàgina «Godofreu I de Lovaina»

m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Godofreu I de Lovaina''', dit el Barbut, '''el Coratjós''', el Valent, o el Gran (però es recomanable no utilitzar el malnom del Barbut ja que pot ser co...».)
 
m
'''Godofreu I de Lovaina''', dit el Barbut, '''el Coratjós''', el Valent, o el Gran (però es recomanable no utilitzar el malnom del Barbut ja que pot ser confós amb el duc [[Godofreu II de Baixa Lotaríngia]], dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou [[comtat de Lovaina|comte de Lovaina]] i [[comtat de Brussel·les|Brussel·les]] i landgravi de [[Brabant]] de 1095 a 1139, i després [[ducat de la Baixa Lotaríngia|duc de la Baixa Lotaríngia]] des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o [[Marca d'Anvers|marquès d'Anvers]] des 1106 a 1139. Era fill d'[[Enric II de Lovaina|Enric II]], comte de Lovaina i Brussel·les, i Adela. El 1095, va succeir al seu germà Enric III, comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Brabant.
 
La seva primera guerra va ser contra el [[bisbe de Lieja]] [[Otbert de Lieja|Otbert]] pel [[comtat de Brunengeruz]] que ambdós reclamaven. L'arbitratge de l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] el 1099 va atribuir el comtat al bisbe, qui el va donar a [[Albert III de Namur|Albert III]], [[comtat de Namur|comte de Namur]]. Després es va arbitrar una disputa entre [[Enric IV de Luxemburg|Enric IV]], [[comtat de Luxemburg|comte de Luxemburg]] i [[comtat de Limburg|Limburg]], i Arnold I, [[comtat de Looz|comte de Looz]], sobre el nomenament de l'abat de [[Saint-Trond]]. Es va declarar en favor de l'emperador a la Lotaringia i va defensar els seus interessos contra el comte de Flandes que havia envaït el [[Cambrésis]] el 1102.
 
L'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va morir el [[1106]]. El nou emperador, [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]], que s'havia rebel·lat contra el seu pare, va decidir venjar-se dels partidaris del seu pare. Va empresonar a [[Enric I de Limburg]] i li va retirar el [[ducat de Baixa LotaringiaLotaríngia]] per donar-lo a Godofreu. Enric es va escapar i va tractar de recuperar el seu antic ducat i va ocupar [[Aix-la-Chapelle]], però Godofreu el va derrotar.
 
El 1114, amb motiu d'una disputa entre l'emperador i el papa [[Pasqual II]], va esclatar una insurrecció a Alemanya, en que va prendre part el duc Godofreu. No va ser sinó fins 1118 que l'emperador Enric V va atreure a la seva causa a Godofreu. A l'any següent va morir el comte de Flandes [[Balduí VII de Flandes|Balduí VII]]. En no tenir fills, Flandes va ser disputada entre diversos hereus, inclòs [[Guillem d'Ypres]], que s'havia casat amb una neboda de la segona esposa de Godofreu. Aquest el va recolzar, però no va poder guanyar contra [[Carles de Dinamarca]].
117.915

modificacions