Gas de ciutat: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Gas plant Accum (1815).JPEG|thumb|Planta de producció de gas ciutat, a Catalunya èreneren conegudes popularment com a ''gasòmetres'']]

El '''gas ciutat''' és un [[combustible fòssil]] [[gas]]ós manufacturat, que es pot produir en gasòmetres a partir de la combustió de [[nafta|naftes]], obtingudes mitjantçantmitjançant l'anomenat ''[[crackingcraqueig]]'' del [[petroli]], és a dir, "tallant" les molècules llargues d'[[hidrocarbur]]s pressentspresents en aquest per obtenir-ne de més petites, o, com es fèiafeia a [[Espanya]]tradicionalment, a partir de la [[destil·lació seca]] del [[carbó]]. L'ús del gas ciutat és més antic que el del [[gas natural]] i el gas [[butà]], que s'introduïren als [[anys seixanta]] del [[segle XX]]. El seu [[poder calorífic]] dependepèn de la seva composició exacta, però volta entorn de les 4.200 quilocalories per metre cúbic de gas ciutat.

El gas ciutat avui és més car d'obtenir que el [[gas natural]], i per altra banda té la meitat de poder calorífic, cosa que fa que sigui molt menys eficient que aquest, per això a l'actualitat s'ha substituitsubstituït pràcticament arreu el gas ciutat pel gas natural.

El gas ciutat va començar a usar-se a les [[fàbriques]] a partir de la [[Revolució Industrial]], i en concret a [[Catalunya]] va ser un dels elements energètics bàsics de la [[industrialització]], en especial de la [[indústria tèxtil|tèxtil]].<ref>''La indústria tèxtil'', de Lluís Virós i Pujolà. Associació d'Enginyers industrials de Catalunya. Editorial Marcombo, [[2002]], V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. ISBN 9788426713322</ref> Després va extendreestendre's a ús comercial i domèstic. La [[tecnologia]] usada a la [[distribució]] de gas a les poblacions és molt semblant a la del [[aigua]] potable: s'usa el mateix tipus de [[canonada|canonades]], que passen pels mateixos llocs, s'impulsa a [[pressió]], etc. per això la distribució de gas ciutat es va fer abans que la d'[[electricitat]], fins i tot per a [[llum]] ([[enllumenat de gas]]), i que qualsevol altra font d'[[energia]] per a ús domèstic.<ref>''Construcció de ciutat i xarxes d'infraestructures'', de F. Magrinyà. Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[2006]]. ISBN 9788483018781</ref> Als [[Països Catalans]] es va començar a instal·lar per a consum domèstic a les llars de les [[ciutat]]s a partir de la segona meitat del [[segle XIX]]. El gas ciutat s'obtenia a les factories, per exemple a la Fàbrica de Gas de [[Tortosa]], constituïda el [[1867]], destil·lant-hi [[hulla]] que s'importava a través del [[port]] de Barcelona, quedava emmagatzemat dins grans dipòsits cilíndrics i es transportava a la ciutat per una xarxa de canonades.<ref>''Passat i present de Barcelona.'' Volum 2. Magda Fernández, Edicions [[Universitat de Barcelona]], [[1985]]. ISBN 9788475281629</ref>

A [[Barcelona]] es van prioritzar les instal·lacions urbanes per abastir la [[Ciutat Vella]] d'enllumenat, que va començar a fer-se amb gas ciutat (avui també seria més econòmic i ecològic fer-ho amb gas, millor gas natural, que electricitat) en [[1842]], i poc després arribaria a les llars particulars. Les cases benestants van ser les primeres a gaudir de [[Cuina (aparell)|cuines]] amb [[fogó|fogons]] de gas (que substituïa el [[carbó]]) i, a partir de [[1860]], també de la [[calefacció]], en comptes de xemeneies amb [[llenya]]. El gas ciutat s'usà també per a abastir de [[llum]] l'interior de les llars. Al barri (aleshores [[municipi]]) de [[Sants]] hi hagué una movilitzaciómobilització veïnal molt sonada perquè el gas ciutat va trigar més tres dècades més a arribar que a la metròpoli. Als [[anys 80]] del [[segle XX]] va deixar d'abastir-se gas ciutat, que es va remplaçarreemplaçar totalment, a Barcelona, per gas natural.<ref>''Ciutat Vella: el centre històric reviscolat'', de Martí Abella. Aula Barcelona. Edicions [[Universitat de Barcelona]], [[2004]]. ISBN 9788447528004</ref>