|
'''Guilleme VII d'Alvèrnia''', (nascut cap a 1069, mort el 1136), fou [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]] el 1096 o en els següents anys després d'aquesta data, succeint al seu pare [[Robert II d'Alvèrnia]] (esmentat per darrer cop el 1096). La seva mare fou Judit de Melguelh.
{{Traducció|fr|Guillaume VI d'Auvergne}}
{{voir homonymes|Guillaume VI}}
L'any 1102, va portar a [[Terra Santa]] l'elit de la noblesa de la seva província: el baró de la Tour, Jean de Murat, Arnaud d'Apchon, Arnald de Bréon (senyor de [[Mardogne]]), Lluís de Pondonas, Lluís de Montmorin, Jaumde de Tournemire, Lleó de Dienne (senyor de [[Beaufort]]) etc, i a més el vescomte d'Albi [[Bernat Ató IV], el vescomte Aicard de Marsella (i d'Arle) i Berenguer de Narbona. Es van unir a [[Ramon IV de Tolosa|Ramon de Sant Geli]] i van fer amb ell el setge de [[Trípoli del Líban|Trípoli]] (inicis del 1103). Les seves armes, "d'or en gonfanó de gules enserrellat de sinople", han continuat sent les d'Alvèrnia. Guillem no consta haver tornat a Alvèrnia abans del 1114.
DeAimeri, tornadabisbe ade Auvergne,Clarmont compartia el domini de la ciutat amb el comte i aquest volia assegurar-se el domini únic de la població. El 1121 Guillem es va apoderar de la catedral per la traïció del degà; va fer fortificar Montferrand amb l'objectiu de disposar d'un lloc fort contra Aimeri,el bisbe de Clermont. Les violències repetides que va exercir el 1122 contra el clergat clermontoisclarmontès van decidir aquest a recórrer -ho al rei [[Lluís VI de França |Louis Vi]] ''el GruixutGros'', que va reunir un exèrcit « ''per venjar sobre els auvergnatsalvernesos la injúria feta a l'església'' » segons [[Abatl'abat Suger |Suger]]. L'exèrcit reial va destrossar la regió de [[Limagne ]], va prendre [[Pont-du-Château ]] i va investir Clermont[[Clarmont d'Alvèrnia|Clarmont]], el que va obligar GuillaumeGuillem a tornar el que havia pres. Quatre anys més tard, la baralla amb el bisbe que s'havia recuperatreiniciat, Louisi ViLluís VI va venir altre cop acompanyat de [[Carles el Bo|Carles comte de Flandes]] (juliol de 1126) i va assetjar Montferrand, i en una sortida els assetjats van caure en una emboscada feta pel comte [[Amauri III de Montfort]] però l'exèrcit del [[ducat d'Aquitània|duc d' AquitaineAquitània]], [[Guillem IX de Peitieu| GuillaumeGuillem IxIX]], senyor feudal de GuillaumeGuillem d' AuvergneAlvèrnia, va portaranar alen el seu socorsajut. Les coses es van conformararranjar en el respecte amb el dret feudal, el duc fentjurant fidelitat al rei, el seu senyor feudal, per a les terres del seu vassall el comte i convocant a un judici que es va celebrar a [[Orleans]] on ja es va arribar amb una transacció pactada. ▼{{Polisèmia|Guillaume Vi}}
'''Guillaume VI''', (né vers 1069, décédé en 1136), [[Liste des comtes d'Auvergne|comte d'Auvergne]] après 1095.
GuillaumeGuillem ViVII es va casar amb Emma, noiafilla de [[Roger I de Sicília |Roger {{Ier}} De Sicile]] i de JudithJudit d'Évreux. ÉsForen elels parepares de [[Robert IiiIII d'Alvèrnia]] i de Guillaume[[Guillem VIII d'Alvèrnia|Guillem VIII el Jove]], que es van ferser tots dos successivament comtes d' Auvergne,Alvèrnia (el segon havent desposseït el seu nebot de la successió del primer ). ▼'''Guillaume Vi''', (nascut cap a 1069, mort el 1136), [[comte d'auvergne]] després de 1095.
Il est le fils de [[Robert II d'Auvergne|Robert II]], comte d'Auvergne et de Gévaudan, et de sa deuxième épouse, Judith de Melgueil.
És el fill de [[Robert Ii]], comte d'Auvergne i de Gévaudan, i de la seva segona esposa, Judith de Melgueil.
L'an 1102, il emmena en Terre-Sainte l'élite de la noblesse de sa province: le baron de la Tour, Jean de Murat, Arnaud d'Apchon, etc. Ils rejoignirent Raymond de Saint-Gilles et firent avec lui le siège de Tripoli.
L'any 1102, va portar a Terra-Santa l'elit de la noblesa de la seva província: el baró de la Torre, Jean de Murat, Arnaud d'Apchon, etc. Van unir Raymond de Saint-Gilles i van fer amb ell la seu de Trípoli.
Ses armes, "d'or au gonfanon de gueules frangé de sinople", sont demeurées celles de l'Auvergne.
Les seves armes, "d'or al gonfanó de cares enserrellat de sinople", han continuat sent les d'Auvergne.
De retour en Auvergne, il fit fortifier Montferrand dans le but de disposer d'une place forte contre Aimeri, évêque de Clermont. Les violences répétées qu'il exerça en 1122 contre le clergé clermontois décidèrent celui-ci à en appeler au roi [[Louis VI de France|Louis VI]] ''le Gros'', qui rassembla une armée « ''pour venger sur les auvergnats l'injure faite à l'église'' », selon [[Suger]]. L'armée royale ravagea la Limagne, prit Pont-du-Château et investit Clermont, ce qui obligea Guillaume à rendre ce qu'il avait pris. Quatre ans plus tard, la querelle avec l'évêque ayant repris, Louis VI vint assiéger Montferrand, mais l'armée du duc d'Aquitaine, [[Guillaume IX de Poitiers|Guillaume IX]], suzerain de Guillaume d'Auvergne, se porta à son secours. Les choses s'arrangèrent dans le respect du droit féodal, le duc faisant allégeance au roi, son suzerain, pour les terres de son vassal le comte.
▲De tornada a Auvergne, va fer fortificar Montferrand amb l'objectiu de disposar d'un lloc fort contra Aimeri, bisbe de Clermont. Les violències repetides que va exercir el 1122 contra el clergat clermontois van decidir aquest a recórrer-ho al rei [[Lluís VI de França|Louis Vi]] ''el Gruixut'', que va reunir un exèrcit « ''per venjar sobre els auvergnats la injúria feta a l'església'' » segons [[Abat Suger|Suger]]. L'exèrcit reial va destrossar la Limagne, va prendre Pont-du-Château i va investir Clermont, el que va obligar Guillaume a tornar el que havia pres. Quatre anys més tard, la baralla amb el bisbe que s'havia recuperat, Louis Vi va venir assetjar Montferrand, però l'exèrcit del duc d'Aquitaine, [[Guillem IX de Peitieu|Guillaume Ix]], senyor feudal de Guillaume d'Auvergne, va portar al seu socors. Les coses es van conformar en el respecte amb el dret feudal, el duc fent fidelitat al rei, el seu senyor feudal, per a les terres del seu vassall el comte.
Guillaume VI épousa Emma, fille de [[Roger Ier de Sicile|Roger {{Ier}} de Sicile]] et de Judith d'Évreux. Il est le père de [[Robert III d'Auvergne|Robert III]] et de Guillaume, qui devinrent tous les deux comtes d'Auvergne, le second ayant dépouillé son neveu de la succession du premier.
▲Guillaume Vi es va casar amb Emma, noia de [[Roger I de Sicília|Roger {{Ier}} De Sicile]] i de Judith d'Évreux. És el pare de [[Robert Iii]] i de Guillaume, que es van fer tots dos comtes d'Auvergne, el segon havent desposseït el seu nebot de la successió del primer.
== Sources ==
== Fonts ==
* Yves Carrias, ''Chevaliers croisés d'Auvergne, table héraldique.'' Préface de Jean-Guy Micolon de Guérines, président de l'association de recherches généalogiques et historiques d'Auvergne, 2009, Éditions Créer, Clermont. (ouvrage qui comporteobra desque anachronismesinclou etanacronismes desi erreurserrors)
* [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57460294/f141.image L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur. volum 10, París 1818-1819]
* Yves Carrias ''Cavallers creuats d'Auvergne, taula heràldica.'' Prefaci de Jean-Guy Micolon de Guérines, president de l'associació de recerques genealògiques i històriques d'Auvergne, 2009, Edicions Crear, Clermont. (obra que implica anacronismes i errors)
{{Portail Croisades}}
{{Portail Croisades}}
[[Categoria:Comtes d'Alvèrnia]]
[[Categoria:Croades]]
[[Categoria:Categories massa plenes]]
[[Catégorie:Comte d'Auvergne|Guillaume 06]]
[[Catégorie:Homme croisé]]
[[de:Wilhelm VI. (Auvergne)]]
|
