Patrística: diferència entre les revisions

La '''patrística''' és la fase en la [[història]] de l'organització i la [[teologia]] [[cristianisme|cristianes]] que abasta des de la fi del [[cristianisme primitiu]], amb la consolidació del [[Cànon (religió)|cànon]] [[neotestamentari]], fins al voltant del [[segle VIII]]. A més de l'elucidació progressiva del [[dogma de fe|dogma]] cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'''apologia'' o defensa del cristianisme davant de les religions [[pagana|paganes]] primerament i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les [[heretgia|heretgies]] després. El seu nom deriva dels [[pares de l'Església]], els teòlegs la interpretació dels quals dominaria la història del dogma.

 

Durant aquest temps van sorgir figures destacades en defensa de la nova fe cristiana. Entorn de la comunitat d'[[Alexandria]], a [[Egipte]], gran centre cultural del món romà, es va formar una escola en la qual van brillar [[Climent d'Alexandria|Climent]] ([[150]]- [[215]]) i el seu deixeble [[Orígenes|Orígens]] ([[185]]- [[254]]):

 

[[Orígenes]] va escriure nombroses obres (unes 800) i encara que va incórrer en alguns errors greus, a causa del seu intent d'"explicar" orgànicament totes les dificultats que poguessin presentar-se davant la reflexió de les creences cristianes, en uns moments que el [[dogma]] no estava encara fixat per complet, no cap atribuir la seva actitud a afany polèmic o sensacionalista, sinó a un íntim desig d'aprehendre tota la veritat. Aquest afany comú a molts esperits [[cult]]s de l'època, va dur a polèmiques apassionades. De la passió que s'abocava en els escrits polèmics dels primers segles de la [[Església universal|Església]], podran donar idea les següents paraules de [[Zonaro]], referents a la persecució de [[Decio]]: "En aquest temps ([[250]]) també va ser dut Orígens, com cristià, davant el tribunal dels perseguidores de l'Església, però no va rebre la corona, sens dubte per no considerar-lo digne d'ella Decio, a causa de la impietat dels seus sentiments; i a pesar que va patir turments per la causa de la [[fe]], va perdre el seu rang de confessor. Ja hem dit que havent-li inspirat excessiva vanitat la grandesa del seu saber i la seva eloqüència, en comptes de seguir la doctrina dels antics Pares, va voler inventar una nova; va treure del fals tresor del seu cor execrables blasfemias contra els sagrats misteris de la [[Trinitat (religió)|Trinitat]] i de l'Encarnació i va sembrar les llavors de gairebé tots els errors que han aparegut després. Va ensenyar que el Fill únic de l'Etern Pare havia estat creat i que no participava de la glòria i substància divines. Va fer inferior a l'Esperit Sant al Pare i al Fill, assegurant que el Pare no va poder ser vist pel fill, ni el Fill pel [[Esperit Sant]]; de la mateixa manera que no pot ser-lo l'[[esperit sant]] pels àngels ni els àngels pels homes. Aquestes van ser les blasfemias de Orígens contra la santa i consubstancial trinitat. Pel que es refereix al [[misteri de l'encarnació]], va tenir la impietat de negar que Jesús prengués en el sí de la Verge cos animat d'ànima racional: pretenent que el [[verb]] estava unit a un ànima abans de la creació del món i que posteriorment es va encarnar amb aquella ànima, prenent un cos desproveït d'ànima intel·ligent i racional. Sosté també que el Senyor va abandonar el seu cos i que el seu regnat ha de concloure. Diu a més que el suplici dels dimonis és temporal i passat aquest se'ls restablirà en la seva primitiva felicitat, imaginant que els homes i els dimonis quedaran justificats dels seus pecats algun dia i que llavors tots es reuniran". (Zonaro, Historia Augusta: Decio)

 

Dues grans personalitats del [[Àfrica]] nord occidental van ser el [[prevere]] [[Tertulià]] ([[160]]- [[245]]), originari de [[Cartago]], i el seu deixeble el bisbe [[Sant Ciprià]] ([[160]]- [[258]]), de Cartago també, decapitat en la persecució de [[Valerià I]].

 

[[Tertulià]], iniciat en el culte de [[Mitra]] de jove, hagué de convertir-se després al cristianisme i després va passar ([[213]]) al [[montanisme]], creença considerada llavors [[heretgia]], predicada pel frigi [[Montà (profeta)|Montà]], enemic de l'església jerarquitzada. Tertulià va ser un rigorista extremat.

 

* [[Pare de l'església]]

* [[Doctor de l'església]]

[[tr:Patroloji]]

[[uk:Патристика]]