Big Bang: diferència entre les revisions

Però la teoria és imperfecte i ensopega en tres problemes importants,<ref name="ABarrau2012">{{cite journal |author=Barrau A |title=Tres hipótesis para un Big Bang |journal=Le Monde diplomatique en español |year=2012 |month=Marzo |volume=XVI |issue=197 |pages=16-17 |url=http://www.eldiplo.org/notas-web/tres-hipotesis-para-el-big-bang/ }}</ref> el de la [[matèria fosca]], l'acceleració l'[[expansió de l'univers]] i el problema del instant inicial. En primer lloc, molta part de la de la massa de l'univers és de naturalesa desconeguda (per aquest motiu, s'anomena "matèria fosca"). Inclús se sap que no està constituïda per les diferents partícules que ha identificat la física. Per tant, el problema és doble, Per una part és cosmològic ja que es desconeix que és la major part de la matèria que existeix en l'univers. Però també és un problema de la física de partícules, ja que es desconeixent les característiques d'una bona part de les partícules de l'univers. El segons problema important és el fet de que l'any 1998 es va descobrir que l'expansió de l'univers era cada vegada més ràpida <ref name=" AGRiess1998">{{cite journal |author=Riess AG et al. |title=Observational evidence from supernovae for an accelerating universe and a cosmological constant |journal=Astron J |year=1998 |volume= 112 |pages=1009-1038 |url=http://arxiv.org/abs/astro-ph/9805201 |doi=10.1086/300499}}</ref> (s'accelera), descobriment que va se recompensat amb el [[premi Nobel de física|premis Nobel de física]] l'any [[2011]].<ref>[http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2011/press.html The Nobel Prize in Physics 2011 Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt, Adam G. Riess]</ref> Si la l'única força que actua a gran escala és la [[gravetat]], una força d'atracció, com és possible que l'expansió s'acceleri? Finalment, el Big Bang mateix, en tant que és el moment en que s'origina l'Univers, és fonamentalment incomprensible. El Big Bang és una predicció de la teoria de la [[relativitat general]] (una teoria de la gravitació que va substituir la teoria de la [[Llei de la gravitació universal|gravitació universal]] de [[Newton]]). Però malauradament, a partir d'aquest moment, aquesta teoria de la relativitat general deixa de ser vàlida i s'ha de substituir per la [[mecànica quàntica]]. Segons aquesta mecànica del microcosmos, a petita escala tot es discontinuo, les [[partícula elemental|partícules elementals]] "no tenen una extensió fixa"<ref> Lévy-Leblond J-M. Conceptos contrarios o el oficio del científico. Barcelona: Tusquets editores, 2002, pàg. 169 </ref> (i, per tant, "no són pas corpuscles localitzats"<ref>Lévy-Leblond JM. Dictionnaire d'histoire et philosophie des sciences, Ch. Quantique, PUF, pàg. 785-789, 1999.</ref> i no té sentit parlar de quina és la seva posició), i la visió [[determinisme|determinista]] (una causa produeix un efecte segur), és substituïda per una visió probabilística (una causa produeix un efecte probable). Però la mecànica quàntica és una teoria no relativista i, fins al moment, no ha esta possible [[Mecànica quàntica#Relativitat i mecànica quàntica|integra les dos teories]]. En els apartats següents es desenvolupen alguns d'aquests problemes.