Antàrtida: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''Antàrtida''' és el [[continent]] més austral de la [[Terra]], on s'ubica el [[Pol Sud]].

Situat en la [[regió antàrtica]] de l'[[hemisferi sud]], gairebé en la seva totalitat queda al sud del [[Cercle polar antàrtic]], tot envoltat per l'[[oceà Antàrtic]]. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, estàés considerat el sisè [[continent]] de la [[Terra]], atès que sota l'espessa capa de gel hi ha [[sòl]] (a diferència del [[Pol Nord]], on a sota el gel només hi ha les aigües de l'[[Oceà Àrtic]]) i perquèque no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per [[gel]] amb, almenys, una mitjana de 1,6 quilòmetres de gruix.

L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el continent més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell mig del mar.<ref>{{Citar web|títol = Centre Nacional de Dades Geofísics|editor = Nacional de satèl·lits, dades, i Servei d'Informació|url =http://www.ngdc.noaa.gov/mgg/image/2minrelief.html |consulta = 09-06-2006}} </ref> L'Antàrtida éses considera un [[desert]], amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior.<ref>{{citar web|autor = Publicat per Alan C. Joyce el 18 de gener, 2007 10:30 AM|url = http://www.worldalmanac.com/blog/2007/01/the_world_at_a_glance_surprisi.html|títol = El món d'un cop d'ull: Fets Sorprenents|editor = L'Almanac Mundial|data = 18-01-2007| consulta = 07-02-2009 }}</ref> No hi ha éssers humans residentsresidint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones resideixenhabiten al llarg de l'any vivint a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els [[pingüí|pingüins]], les [[pinnípede|foques]], molts tipus d'[[algues]] i la vegetació de la [[tundra]].

LEl mot "''[[Àrtic]]''" prové del mot grec "''Àrktikos''", que significa "''Óssa Polar''", en referència a la constel·lació de l'[[Óssa Menor]], a l'[[hemisferi]] nord, mentre que "''Antàrktikos''" significa "oposat a l'Óssa Polar, és a dir la constel·lació de l'hemisferi sud on es troba situat aquest continent,"<ref> [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%239514 Antarktikos], Henry George Liddell, Robert Scott,''Un Lèxic Grec-Anglès'', en Perseus </ref> o, el que és el mateix, "oposat al nord".<ref>{{ref-llibre|nom=Bernardette cognom= Hince|url = http://books.google.cat/books?id=lJd8_owUxFEC&pg=PA6&lpg=PA6&dq=antarctica+opposite+of+north+greek&source=web&ots=ACmVhnUkbo&sig=IbN0OK9FBy29RPzGdDqZevrlylk&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result|títol = L'Antàrtida Diccionari|CSIRO editor = Editorial|pàgines = 6|isbn = 9780957747111|any = 2000|consulta = 26-04-2009}} </ref> El primer ús oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i s'atribueix al cartògraf escocès [[John George Bartholomew]].

Malgrat que els mites i les especulacions sobre una ''[[Terra Australis]] '' es remunten a l'[[antiguitat]], la primera observació confirmada del continent es va produir el [[1820]], i va ser com a conseqüència de l'expedició russa de [[Mikhail Petrovitx Lazarev|Mikhail Lazarev]] i de [[Fabian von Bellingshausen]]. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al llarg del segle XIX degut al seu ambientclima hostil, la manca de recursos, i l'aïllament.

El [[Tractat Antàrtic]] va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any 2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars i l'[[mineria|explotació minera]], recolzadóna suport a la investigació científica, i protegeix l'[[ecozona]] del continent. ConstantmentA l'Antàrtida constantment es duen a terme experiments realitzats per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats, ique ambinvestiguen diferentsen interessosdiversos científicscamps.<ref name="cia"> {{citar web|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ay.html#People|títol = Antàrtida - The World Factbook|editor = EUA Agència Central d'Intel·ligència|data = 08-03-2007| consulta = 14-03-2007}} </ref>

Fa uns 2.500 anys els [[Antiga Grècia|grecs]] ja parlaven dde l'ellaAntàrtida, especulant sobre la seva existència. Des de temps de [[Claudi Ptolemeu]] (segle I) es va suggerir l'existència d'una ''Terra Australis'', un vast continent a l'extrem sud del món per a preservar la [[simetria]] de totes les [[terra|terres]] del món.

Les representacions d'una gran massa de terra del sud eren comunscomunes en els mapes [[Imperi Otomà|turcs]] del [[segle XVI]], com el [[mapa de Piri Reis]]. Fins i tot a finals dedel [[segle XVII]], quan els exploradors ja havien descobert que Amèrica del Sud i Austràlia no formaven part de la llegendària "Antàrtida", els geògrafs creien que el continent era molt més gran del que laés seva midaen realrealitat.

Els mapes europeus van seguir mostrant aquesta hipotètica terra fins que el Capità [[James Cook]], amb el vaixells ''[[Resolution]]'' i ''[[HMS Aventura (1771)|Aventura]]'', va creuar el [[Cercle polar antàrtic]] el [[17 de gener]] de [[1773]], el desembre de 1773 i novament el gener de 1774.<ref> {{citar web|autor = El marins Museu|títol = Edat de l'Exploració: John Cook|url =http://www.mariner.org/educationalad/ageofex/cook.php|consulta = 12-02-2006}} </ref> Cook, de fet, va arribar a uns 120 quilòmetres de la costa antàrtica abans de retirar-se a la vista del camp de gel, el gener de 1773.<ref>James Cook, ''Els Diaris'', editat per Philip Edwards. Penguin Books, 2003, pàg. 250.</Ref> Les primeres observacions confirmades de l'Antàrtida, el 1820, corresponen a les tripulacions dels vaixells capitanejats per [[Fabian Gottlieb von Bellingshausen]] (un capità de l'[[Armada Imperial Russa]]), [[Edward Bransfield]] (un capità de la [[Royal Navy]]), i [[Nathaniel Palmer]] (un [[navegant]] americà que havia salpat de [[Stonington, Connecticut]]), segons han confirmat la [[Fundació Nacional per a la Ciència]],<ref>{{citar web|autor = EUA Programa Antàrtic Grup Extern de la Fundació Nacional per a la Ciència|títol = Antàrtida. Passat i Present|url = http://www.nsf.gov/pubs/1997/antpanel/antpan05.pdf|consulta = 06-02-2006|format= PDF}}</ref> la [[NASA]],<ref> {{citar web|url = http://quest.arc.nasa.gov/antarctica/background/NSF/palmer.html|títol=Nathaniel Brown Palmer, 1799-1877|editor = NASA, el Govern dels EUA|autor = Guy G. Guthridge|consulta = 06-02-2006}} </ref> la [[Universitat de Califòrnia, San Diego]],<ref> {{citar web|url = http://arcane.ucsd.edu/pstat.html|archiveurl = http://web.archive.org/web/20060210005949/http://arcane.ucsd.edu/pstat.html|archivedate=10-02-2006|títol=Palmer Station|consulta = 03-03-2008}} </ref> i altres fonts.<ref> {{citar web|url = http://www.south-pole.com/p0000052.htm |títol=Un període Antàrtic: 1519-1959|editor = sud -pole.com|consulta = 12-02-2006}} </ref><ref> {{citar web|url = http://ku-prism.org/polarscientist/timeline/antarcticexplorers1800.html |títol= Cronologia d'Exploradors Antàrtics: Des de principis de 1800|consulta = 12-02-2006}} </ref> Von Bellingshausen va veure l'Antàrtida el [[27 de gener]] de 1820, tres dies abans que Bransfield, i deu mesos abans que Palmer ho fes al novembre de 1820. Aquell dia els dos vaixells de l'expedició dirigida per Von Bellingshausen i [[Mikhail Petrovitx Lazarev]] van arribar a un punt a 32 quilòmetres de l'Antàrtida continental i va veure els camps de gel. El primer desembarcament documentat sobre l'Antàrtida és el del navegant americà [[John Davis (navegant)|John Davis]] que sembla que arribà a terra ferma a l'[[Antàrtida Occidental]] el [[7 de febrer]] de [[1821]], encara que alguns historiadors mantenen controvèrsies sobre aquest fet.