Revisió del 22:16, 16 abr 2007 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.379 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:41, 16 abr 2007 modifica desfés ToNToNi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 15.096 edits m Orto Edició següent →
Línia 2: En [[astrofísica]], el '''xoc de terminació''' és el límit exterior de la influència del [[Sol]]. És el punt on la bombolla creada pel [[vent solar]] es desaccelera fins a una velocitat [[subsònic]]a (amb respecte a l'estel) a causa de la interacció amb el [[medi interestel·lar]]. Això causat un escalfament per compressió i un canvi en el [[camp magnètic]]. Es creu que el xoc de terminació es troba a entre 75 i 90 [[Unitat astronòmica\|UA]] del Sol. El front de xoc de terminació no es troba sempre a la mateixa distància del Sol a causa de les variacions en les [[erupció solar\|erupcions solars]]. El xoc té lloc perquè les partícules del vent solar ~~viatjen~~viatgen a uns 400 km/s, mentre que la velocitat del so (a l'aire) és d'uns 0,33 km/s (la velocitat exacta depèn de la densitat, que varia considerablement). El medi interestel·lar, tot i que té una densitat molt baixa, té una pressió constant; la pressió del vent solar es redueix amb el quadrat de la distància de l'estel. A mesura que hom s'allunya de l'estrella, la pressió del medi interestel·lar esdevé suficient com per desaccelerar el vent solar fins a velocitat subsòniques; això causa una [[ona de xoc]]. Més enllà del xoc de terminació es troba l'[[heliopausa]], on les partícules solars són frenades pel medi interestel·lar, i després el [[xoc en arc]], el punt més enllà del qual les partícules del medi interestel·lar ja no són estimulades.

Xoc de terminació: diferència entre les revisions