Dent de lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ml:ദുഗ്ധഫേനി; canvis cosmètics |
→Usos: Recepta tradicional de Lorena |
||
Línia 29:
== Usos ==
[[Fitxer:Salade de Pissenlit.jpg|esquerra|thumb|Amanida de dent de lleó amb cansalada (recepta tradicional de [[Lorena]] molt popular a tota [[França]]).]]
Sembla raonable estimar que totes les espècies de dent de lleó són comestibles. Les seves fulles es mengen tradicionalment en [[amanides]] especialment al sud d'[[Europa]] i també al sud de la mar [[Mediterrània]], tot i que de vegades l'espècie predilecta per a menjar canvia segons el lloc, sent habitualment de fet la més estesa localment. Per exemple, a [[Anatòlia]] es prefereixen les fulles de ''Taraxacum serotinum'', al nord-oest de la mediterrània el ''T. obovatum'' i a [[Grècia]], [[Xipre]] i [[Creta]] el ''T. hellenicum''. Un exemple d'amanida tradicional amb fulles tendres de dent de lleó és, a Xipre, aquestes amb ceba, olives i pa. A Creta l'''agrioradiko'' és una amanida a la qual les fulles tendres de dent de lleó es bullen prèviament.<ref name=couplan>''Le régal végétal: Plantes sauvages comestibles'', de François Couplan. Edicions Ellebore, [[2009]]. ISBN 978-2-86985-184-9 {{fr}}</ref>
Línia 46:
=== Cultiu ===
Es tracta d'una de les plantes salvatges més corrents i abundants a l'Europa occidental. Per això, tot i que es recol·lecta des de fa segles per al seu consum alimentari i medicinal, no s'ha començat a conrear fins el [[segle XX]].<ref name=couplan/> Les varietats conreades donen fulles molt grans, bones per a amanides. És una planta molt resistent i fàcil de cultivar al jardí.
== Galeria d'imatges ==
| |||