Sintaxi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ky:Синтаксис |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{Plantilla:Lingüística}}
La '''sintaxi''' (del grec σύνταξις, σύν: "junts", τάξις: "ordre, ordre") és la part de la [[gramàtica]] que estudia els mecanismes de generació de [[frase]]s. Aquesta matèria està tan interrelacionada amb la [[Morfologia (lingüística)|Morfologia]] que la [[Lingüística]] moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una única disciplina: la [[Morfosintaxi]].
L'atenció de la sintaxi és la frase, tot i que últimament s'està ampliant en l'anomenada gramàtica del discurs. Analitza quina [[funció sintàctica]] fa cada element dintre de l'oració i determina quines combinacions de [[sintagma|sintagmes]] són permeses per una llengua determinada, així com quins nexes s'utilitzen per estructurar i unir frases entre elles.
==Escoles de sintaxi==
Hi ha diverses escoles de sintaxi, les que més èxit han tingut són la que parteix de la gramàtica tradicional, l'estructuralista i la [[generativisme|generativa]].
===Sintaxi tradicional===
No existeix una gramàtica tradicional que s'autoanomeni així, sinó que inclou tota la reflexió lingüística des de temps antics (en especial a Grècia) fins al positivisme del segle XIX. Aquest corrent de pensament atribuïa a la sintaxi un paper clau en la gramàtica, el més important era trobar la funció que exercien determinats mots en una frase, per explicar quines oracions estaven ben formades i quines no, quin cas calia posar en les llengües amb declinacions i quin era el significat de determinades agrupacions. La necessitat de la sintaxi es justificava perquè en idiomes amb varietat d'ordre, el paper de cada paraula podia resultar ambigu i canviar el sentit d'un missatge segons la col·locació dels elements.
===Sintaxi estructural===
L'estructuralisme afirma que un grup de paraules amb una única funció és un [[sintagma]] i estudia com es relacionen entre si els sintagmes per formar una frase o bé com s'estructura internament el sintagma, donant així peu a les [[relacions sintagmàtiques]] i a les [[relacions paradigmàtiques]], respectivament. Les paraules no s'afegeixen les unes a les altres linialment sense més, sinó que responen a una estructura o jerarquia oracional<ref>Tusón, Jesús, ''Introducció a la lingüística'', Columna, 1994</ref>, que indica quins llocs pot tenir una frase (en funció del verb que en sigui el nucli i els complements que admeti). L'[[anàlisi sintàctica]] pretén posar en evidència aquesta jerarquia. Cada sintagma s'organitza al voltant d'una paraula, que és el seu nucli i d'aquesta manera la sintaxi es relaciona amb la morfologia
===Sintaxi generativa===
La sintaxi generativa parteix del presupòsit que existeix un mòdul sintàctic a la ment que emmagatzema les regles de formació de les frases d'un idioma determinant. El parlant adquireix aquestes regles, que són recursives, i així només ha d'afegir el mòdul semàntic per generar frases vàlides. Com que el llenguatge natural permet variacions estilístiques que aparentment contradiuen aquestes regles d'acceptabilitat, la teoria generativa explica que existeix una estructura profunda de la frase (la natural o lligada al cervell) i una superficial, que és com es manifesta aquesta de manera efectiva i que és una transformació respecte la primera. La funció de la sintaxi, doncs, és esbrinar com actua l'estructura profunda en un idioma (i quines estructures són universals).
==Referències==
<references />
[[Categoria:Disciplines de la lingüística]]
| |||