Diferència entre revisions de la pàgina «Luis Daoíz y Torres»

cap resum d'edició
(traducció del castellà)
 
Durant el seu servei en l'Armada escriu ''Método que debe usarse para la enseñanza de la tropa y marinería en los ejercicios de cañón y abordaje'', que és un petit manual de tàctica que el seu objectiu era que els soldats embarcats aprenguessin les tàctiques als navilis. El [[7 de juliol]] de [[1802]] va tornar a la [[Península Ibèrica|Península]] i va ser destinat al seu regiment d'origen, el tercer regiment d'artilleria de Sevilla. Allí li assignen missions de caràcter [[Ciència|científic]], pels seus coneixements matemàtics i la seva aplicació al desenvolupament de l'artilleria. En [[1803]] va ser destinat, juntament amb altres oficials, a la Real Fosa de Bronzes i va formar part de la comissió dirigida pel [[brigadier]] [[Vicente María de Maturana]] per a la construcció de dues peces d'artilleria de calibre vuit per al servei de l'artilleria a cavall, havent de reunir la particularitat de poder disparar indistintament [[Munició|bales]], [[Granada (arma)|granades]] i [[metralla]]. Amb el seu regiment va participar en la [[Història de Portugal (1777-1834)#Segona invasió|Segona Guerra de Portugal]] i va ser destinat posteriorment a un lloc destacat a [[Fontainebleau]] a França.
 
En [[1807]] el regiment al que pertanyia va desplaçar la seva segona companyia a Madrid i va sol·licitar el seu canvi de destinació a la capital, per la qual cosa va ser nomenat comandant de la bateria destinada al Parc d'Artilleria creat en el palau del [[Ducat de Monteleón|duc de Monteleón]]. Aquest mateix any els seus pares van concertar el seu matrimoni per a la primavera de [[1808]] amb una jove noble d'[[Utrera]], que va ingressar en un [[convent]] sevillà després de la mort de Daoíz.<ref name="mayrena" /><ref name="1808-1814" />
 
=== Aixevcament del 2 de maig ===
[[Fitxer:Monumento a Daoiz y Velarde en la Plaza del 2 de Mayo de Madrid.jpg|thumb|right|Monument a Luis Daoíz i [[Pedro Velarde]] a la Plaça del 2 de maig de [[Madrid]]. Obra de [[Antoni Solá]]. L'arc és l'antiga porta de la Caserna de Monteleón.]]
{{AP|Aixecament del Dos de maig de 1808}}
Després del seu trasllat a Madrid, va poder presenciar l'arribada de les tropes franceses a la ciutat a la fi d'abril de 1808 al comandament de [[Joaquin Murat]], que en aquell moment eren considerades aliades, doncs havien de col·laborar amb els espanyols en la guerra contra Portugal. La presència de gran nombre de soldats francesos a la ciutat va produir diversos incidents, per la qual cosa la Junta de Madrid i les autoritats militars espanyoles van negociar amb les autoritats franceses que els soldats no molestessin als veïns i els tranquil·litzessin assegurant que els membres de l'exèrcit francès eren aliats. [[Fernando de la Vera]], governador militar de Madrid, va donar l'ordre que les tropes espanyoles havien de mantenir-se en les seves casernes per evitar altercats amb les tropes franceses.
 
Veient el caire que prenia la presència dels francesos a Espanya, que ocupaven les places fortes i les grans poblacions per les que anaven passant, va planejar amb [[Pedro Velarde]] un alçament general, que va fracassar per no comptar amb el suport del govern. Després d'alguns incidents ocorreguts entre soldats francesos i veïns el dia [[1 de maig]], Murat va ordenar el [[2 de maig]] a les seves tropes sortir de les casernes i ocupar els principals llocs, palaus i casernes de la ciutat per controlar-la plenament. Quan es van produir els primers atacs dels soldats imperials contra el poble madrileny, Luis Daoíz es trobava al comandament del Parc d'Artilleria de Monteleón, amb quatre oficials, tres suboficials i 10 soldats com a única guarnició. A la caserna es trobava un destacament de 80 soldats francesos enviats per Murat per comprovar que no es fabriqués més munició de l'habitual.
 
Per la seva banda el capità [[Pedro Velarde]] va aconseguir que el coronel d'una caserna de [[Voluntaris de l'Estat]] li lliurés el comandament de la 3a companyia del 2n batalló, amb 33 homes i 2 oficials, i acudeix amb ells al parc d'artilleria. Velarde va aconseguir la rendició de la unitat francesa que es trobava al parc i va obrir les portes als paisans que es movien pels voltants cridant proclames contra els francesos. Després d'una tibant conversa entre Daoíz i Velarde, el primer es va debatre entre obeir les ordres d'aquarterar-se i les demandes del seu company de lluitar contra els francesos, i tots dos van optar per proveir d'armes al poble i aprestar-se a la defensa del parc. Velarde va organitzar la defensa del parc amb uns 120 paisans i els soldats d'infanteria i artilleria, distribuïts en seccions al comandament d'oficials. Daoíz es va situar en la porta del parc dirigint una bateria de quatre canons, municionats amb pots de metralla, i manejada per oficials i paisans. Gràcies a la disposició d'aquesta bateria van aconseguir frenar les diferents càrregues de la infanteria francesa, causant-los quantioses baixes, que pretenia prendre el parc pels limítrofs carrers de Fuencarral i San Bernardo.
 
== Referències ==
378.706

modificacions