Obre el menú principal

Canvis

17 bytes afegits, fa 6 anys
m
r2.7.3) (Robot: Canviant ar:هرات a ar:هراة; canvis cosmètics
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|270px|left|Ària.]]
És una ciutat molt antiga però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia) |Ària]] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu Hari (antic persa Harayu "el que corre"). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària que era anomenada Artacoana. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària]].
 
Després d'Alexandre va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]] va passar suposadament a mans dels parts dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a Harev i després Hare. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota domini d'aquestos al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps hi ha noticies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals]] que hi exercien el poder, segurament a través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
[[FileFitxer:Herat_Ansari_tomb.jpg|thumb|esquerra|Capella de Khwaja Abd Allah Ansari]]
 
[[FileFitxer:Gazar_Gah_cemetery_2.jpg|thumb|Cementiri]]
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]) que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.es/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]] però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]] però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
[[FileFitxer:Herat_Ansari_entrance_portal.jpg|thumb|esquerra||Portal]]
[[FileFitxer:Gazar_Gah_cemetery_1.jpg|thumb||Cementiri]]
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan |tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[873]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar (873-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins al menys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
 
Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritus xafita.
Vers el [[1214]] va passar a domini directe dels khwarizmshahs; el [[1221]] fou atacada pel mongol [[Tului]]; la guarnició romania lleial al [[khwarizmshah]], però la població civil va obrir les portes als mongols; els soldats foren massacrats però es va respectar la vida dels civils. Després de la batalla de [[Parwan]] la ciutat es va revoltar (novembre del [[1221]]), i va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar després de sis mesos ([[14 de juny]] de [[1222]]); tota la població fou degollada i aquesta feina va ocupar als mongols una setmana.
 
Una branca de l'antiga família dels [[gúrides]], els shansabànides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini que havien servit a les ordes del sultà Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar (del governador mogol d Pèrsia oriental) mentre el segon fou wazir del sultà. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del sultà Muhammad i així el seu fill comú, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps després com l'hereu dels gúrides. El [[1238]] el gran khan [[Ogodei]] va autoritzar la reconstrucció i repoblació de les ciutats, encara però amb limitacions. Llavors era cap dels [[dinastia Kart |xansabànides]] [[Rukn al-Din Abu Bakr]].
[[FileFitxer:Herat_view_mosques.jpg|thumb|Vista de la ciutadella]]
[[FileFitxer:Herat Citadel.jpg|thumb|esquerra|Ciutadella]]
[[FileFitxer:Herat monument.jpg|thumb|Monument]]
[[FileFitxer:Herat_clothes_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat de roba]]
[[FileFitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|Carrer]]
[[FileFitxer:Herat_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat]]
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar de oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
 
* Darwaze Az Kordestan
 
== Llocs destacats ==
* Universitat d'Herāt
* Ciutadella
== Llista de sobirans ==
=== Timúrides ===
* [[Shah Rukh (timúrida) |Shah Rukh]] 1405-1447
* [[Abu al-Kasim Baber]] (a Kabul 1451-1457) 1447-1457
* [[Shah Mahmud]] 1457
[[Categoria:Ruta de la seda]]
 
[[ar:هراتهراة]]
[[ast:Herat (ciudá)]]
[[az:Herat]]
198.178

modificacions