Dispersió òptica: diferència entre les revisions

La '''dispersió òptica''' és un fenomen que es produeix quan un raig de [[llum]] composta es [[refracció|refracta]] per travessar un nou medi (per exemple un [[prisma (òptica)|prisma]]), quedant separats els seus colors constituents. Deixant però ben clar, que (per convenció) a la llum que procedeix del [[sol]] s'anomena llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors. La causa que es produeixi la dispersió és que l'[[índex de refracció]] disminueix quan augmenta la [[longitud d'ona]], de manera que les longituds d'ona més llargues (vermell) es desvien menys que les curtes (blau). En realitat, el que passa és que, depenent del material de què es trobi constituït el medi com a definició geomètrica per defecte (prisma), la llum que prové del primer mitjà (aire per exemple) amb una velocitat concreta passa al segon medi (prisma) produint-se una refracció i amb això una desviació en la direcció de la llum. Dita llum és blanca a causa de la suma dels pigments lumínics provinents de la font lluminosa (Sol), cada un d'ells té una freqüència diferent i la variació en la direcció de la llum és proporcional a aquesta. D'aquesta manera, la llum blanca, després de travessar el segon medi i tornar al primer, es descompon en un espectre continu de llums pigmentades que oscil·len entre el vermell (freqüència inferior) i el violeta (freqüència més alta de la llum visible).▼