Diferència entre revisions de la pàgina «Robert IV (delfí d'Alvèrnia)»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
'''Robert IV''' (~[[1150]] - [[1234]]) delfí d'Alvèrnia fou [[comte d'Alvèrnia]] i de [[comtat de Clarmont|Clarmont]] a la mort del seu pare, vers [[1169]], tenint en [[apanatge]] els castells d'[[Herment]] i de [[Vodable]], i les senyories de [[Suire]], [[Chamalières]], [[Montronhon]], [[Plauzat]], [[Champeix]], [[Cròc]], [[Aurières]], [[Neschers]], [[Chanonat]], [[Chauriat]] i [[Rochefort]]. Les diferents terres van prendre el nom de [[Delfinat d'Alvèrnia]]. El [[1199]], el seu [[Segell (autenticació)|segell]] representa un [[dofí]], amb la menció ''Sigillum Delphini''.
 
Era fill de [[Guillem VIII d'Alvèrnia]], formalment comte d'Alvèrnia (equivalent després a delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont), i Marquesina d'Albon .<ref> Baluze va demostrar que Marquesina era l'esposa però algunes fonts donen també el nom de Joana de Calàbria</ref>. Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, [[comtat de Montferrand|comtessa de Montferrand]] ,<ref>El nom de Guillemeta és el més probable tot i que només apareix com "G."; va testar el 1199 i va morir al cap de pocs dies, deixant el comtat de Montferrand al seu marit; l'origen del comtat es incert, apareix per primer cop sota Guillemeta i l'hauria d'haver rebut per herència materna ja que el vescomtat de Comborn va seguir en mans d'un suposat germanastre i hauria estat segregat del comtat d'Alvèrnia al segle XII, potser com una dot, però retornat al delfinat al final del segle </ref>, filla d'[[Arquimbald VI de Comborn|Arquimbald VI]], [[vescomtat de Comborn|vescomte de Comborn]], i de Jordana de Périgord. Van tenir quatre infants :<ref> Així ho diu la font referenciada, però el nom dels fills apareix de maneres diferents a diverses genealogies a Internet, i s'esmenten tres filles: Aelis, Blanca i Alix, però no el fill Hug </ref> :
 
* [[Guillem IX, delfí d'Alvèrnia|Guilhem o Guillem]]
* Maria casada amb Bernat I de la Tour (+1253)
 
Va succeir al seu pare el 1169 quan era jove però no menor. El 1195 es va aliar a [[Guiu II d'Alvèrnia]] contra el rei de França i aquest en revenja li va arrabassar Issoire i altres llocs i els seus drets a la ciutat de Clarmont d'Alvèrnia. Robert va haver de recórrer a la clemència del rei i per tractat del [[30 de setembre]] de [[1199]] es va reconèixer el seu vassall i li va prometre obediència i fidelitat, i s'encomanava a la seva clemència per recuperar les places arrabassades. En una donació del 1215 apareix com "''Ego Robertus dictus Delphinus''". El 1225 va vendre les terres que tenia al [[Delfinat del Vienès]], [[Voreppe]] i [[Varacieu]], que venien de l'herència de la seva mare Marquesina d'Albon. El 1229 amb un nou tractat amb el rei, aquest li retornava algunes terres que havia posat sota custodia temporal d'[[Arquimbald IX de Borbó]] el que podria suposar que havia seguit ajudant a [[Guillem XI d'Alvèrnia]] fill de Guiu II, contra el rei .<ref> les terres arrabassades als comtes d'Alvèrnia Guiu II i Guillem XI, amb les que després es formara la [[Terra d'Alvèrnia]] i més tard el [[ducat d'Alvèrnia]], foren posades sota control temporal d'[[Arquimbald IX de Borbó]], però no es segur que les perdudes pel delfí d'Alvèrnia ho fossin en temps de Guillem XI, ja que el tractat es podria referir a terres perdudes ja en temps de l'aliança amb Guiu II </ref>.
 
Va morir el [[22 de març]] de [[1234]], després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys d'edat.
1.330.336

modificacions