Diferència entre revisions de la pàgina «Període visigot al País Valencià»

cap resum d'edició
m (Suprimida Categoria:Visigots; Afegida Categoria:Poble visigot usant HotCat)
{{Història del País Valencià}}
Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'[[imperi romà]] culminen el [[segle V]] amb les [[invasions bàrbares]]. Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana hi passaren els [[visigots]]. Entre el [[segle VII]] fins les primeries del [[segle VIII|VIII]], l'actual territori del País Valencià estigué subjecte al [[Regne visigot de Toledo]], però pràcticament no hi deixaren petjada.
 
Les fonts escrites dels segles visigots son la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que serveix de context general, mentre Joan de Bíclarum a la seua Chronica ens dóna la notícia del desterrament a Valentia d’Hermenegild pel rei Leovigild l’any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ja del segle VIII, ens faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.
 
==La Caiguda de l'imperi Romà==
La província Tarraconense, especialment la seua part litoral, va estar més o menys fora de perill d’aquestes correries i es va aconseguir mantenir en mans de l’Imperi d’Occident gairebé fins al seu final, i és només cap als anys 472-473 ocupada pels visigots del rei Euric. Entre el 410 i el 420 hi ha nombrosos testimoniatges de la fugida de molts hispans de les classes acomodades, especialment al nord d’Àfrica.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |llengua= |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.104 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>
 
==El domini vàndal al País Valencià==
L’Imperi, molt ocupat amb les invasions a Itàlia i després pels huns d’Àtila, no va poder prestar molta atenció a Hispània. Els vàndals es van acabar instal·lant a Karthago i es van convertir en la potència marítima preponderant de la Mediterrània occidental, saquegen Roma en el 455 i dominen Còrsega, Sardenya, Sicília i les Balears. Es coneix l’atac que la flota vàndala va dur a terme l’any 460 contra l’esquadra imperial ancorada en el Portus Illicitanus (Santa Pola), com a conseqüència del qual van ser destruïts els navilis romans i destituït el mateix emperador Majorià, que precisament va anar per aquestes terres reunint un exèrcit per a atacar els vàndals, que van acabar per anticipar-se a les seues intencions. Aquest incident reflecteix que la zona litoral hispana va romandre sota domini
romà gairebé fins el final de l’Imperi d’Occident.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |llengua= |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.105 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>
 
==El domini visigot al País Valencià==
El [[472]], l’expedició d'[[Euric]], rei dels [[visigot]]s assentats al sud de França, només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de [[Tarraco]] i [[Dertosa]] i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l’agonitzant [[Imperi Romà d'Occident]], que fou destruit en el 476.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |llengua= |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>
 
El poder visigot en els seus primers moments no només es va preocupar de pacificar la península, sinó que ja va donar els primers passos per a reconstruir d’alguna manera la infraestructura urbana, almenys en alguns llocs claus com Mèrida. A partir d’aquest moment, el domini polític i militar visigot, que no l’arribada de nova població, va suposar l’inici d’una llarga etapa de relativa tranquil·litat i reconstrucció, només jalonada per alguna revolta de la noblesa hispana, eminentment catòlica, que en molts casos va arribar a independitzar-se, especialment al sud de la península. Els nous amos eren acèrrims arrians, però estaven molt allunyats d’Hispània i només van prestar veritable atenció als assumptes de la península quan van haver de refugiar-se en ella després de ser expulsats de les Gàl·lies pels francs en el 507. Però aquesta instal·lació de nova gent va repercutir escassament en l’àrea mediterrània. A més, durant el primer terç del segle VI tampoc no es pot parlar d’un autèntic estat visigot independent, ja que van estar molt tutelats pels seus «cosins», els ostrogots d’Itàlia, per tallar l’expansió dels francs. Aquest període «ostrogot» (507-548) va suposar també l’arribada de gent d’aquesta ètnia per a ocupar els llocs claus i fer-se càrrec de la situació. Un d’aquests ostrogots, Teudis, va arribar a ser rei, i gaudí d’un llarg regnat (531-549). La llarga etapa que aniria des de l’ocupació nominal visigoda (472-473) a les guerres civils que van sorgir a la mort de Teudis, amb la perillosa aparició dels bizantins, significaria un dilatat lapse de pau i tranquil·litat. Al mateix temps, es va crear un cert distanciament amb el poder central, unit a la recuperació de moltes ciutats, promoguda pel clergat i la noblesa local, que ara són gairebé la mateixa cosa. Al mateix temps, es va registrar un augment de l’autonomia i el poder de diverses regions, especialment en la Baetica, però en absolut exclusiu d’aquesta província. Però, com ja hem indicat, res concret sabem de la zona valenciana en aquests anys.
 
 
{{ORDENA:Període visigot al País Valencià}}
104.889

modificacions