Adagio en sol menor: diferència entre les revisions

{{2LMT}}

L''''''Adagio per a orquestra de corda i [[orgue]] en sol menor''''' o ''' '' Adagio en sol menor ''' '', sovint presentat erròniament com una obertura de [[música barroca]] amb el nom popular d''''''Adagio d'Albinoni''''', va ser compost el [[1945]] pel musicòleg italià [[Remo Giazotto]] ([[1910]]-1998) a partir d'un fragment que contenia alguns elements d’una obra perduda de [[Tomaso Albinoni]] ([[1671]]-1751), de fet es va arribar al fet consumat que l'adagi arreglat per Remo Giazotto va passar ser conegut com «Adagi d'Albinoni» per part del gran públic. Sol estar orquestrat per a orquestra de cordes i òrgan, encara que de vegades ho està només per a cordes.

Des dels anys seixanta, aquest [[adagio]] ha experimentat un gran èxit i segueix sent una de les obres més populars i més enregistrades en disc de tota la història de la música. Ha estat objecte de nombrosos arranjaments, reorquestracions i interpretacions en tots els estils musicals (simfònic, [[Flamenc (música i ball)|flamenc]], [[jazz]], pop, [[rock]], tecno…techno…) i ha estat utilitzat diverses vegades tant en el cinema com en sèries de televisió.

L'''' Adagio de Giazotto ''' (obra per [[orquestra]] de [[instruments de corda|cordes]] i [[Òrgan (instrument musical)|òrganorgue]] en '' sol '' menor), compost el [[1945]] va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]]. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments, per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures. <ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especcialistaespecialista Marina Lang), 24 setembre 1990 , reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, '' Adagio à la Albinoni '', Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22. </ref>

L''' Adagio'' ha aconseguit tal nivell de fama com '' Adagio d'Albinoni '', que ha estat transcrit a altres instruments i empleat en la cultura popular, per exemple com a música de fons en pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.

El primer autor de les lletres d'aquest conegudíssim Adagio, va ser l'espanyol [[Camilo Sesto]], el 1985 en el seu Àlbum Teu, va incloure el tema "Mentre la meva ànima senti", amb la música de l'adagi en sol menor i les seves lletres, dedicant així amb aquesta composició, el tema al seu pare ja mort. [[Sarah Brightman]] va fer una versió, "Anytime, anywhere" del seu disc Eden el 1998. La primera cantant en posar lletra (i en anglès) al tema "Adagio" d'Albinoni, va ser la cantant britànica [[Annie Haslam]] del grup de rock simfònic [[Renaissance]] la cançó "Cold is Being" de l'àlbum '' Turn of the Cards '' de 1974 té música d'aquesta obra barroca. Posteriorment l'artista belga [[Lara Fabian]] a l'àlbum '' Lara Fabian '' el [[2000]] va compondre una altra lletra per al seu adagi. La cantant espanyola [[Rosa López]] va ser la primera en cantar el tema en traducció de l'anglès al castellà "Absència" al popular reality de [[Operación Triunfo 2001]], tornant-lo a gravar en el seu segon àlbum '' [[Ahora (àlbum)|Ahora ]] '' [[2003]]. En l'àlbum '' [[An American Prayer]] '' de la banda americana de rock [[The Doors]], [[Jim Morrison]] recita una poesia que sembla ser un arranjament musical de l''' Adagio d'Albinoni '' interpretat en la cançó " The severed garden ". L'obra de [[Yngwie Malmsteen]] '' Icarus Dream Suite Op 4 '' s'inspira i basa en la seva majoria en aquesta obra. El trio britànic [[Above & Beyond]] sota l'àlies (inspirat en la pel·lícula) Rollerball es basa en el tema líric de l'adagi en la seva cançó "Albinoni". L'obra ha estat també emprada per [[DJ Tiesto]] en la cançó "Athena" de l'àlbum '' [[Parade of the Athletes]] '', que va ser tocada en viu durant els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004. [[Il Divo]] Adagio The promise (2008). També el grup anglès Muse va tocar en nombroses ocasions durant la seva gira de 2010-2011 una versió del Adagio com a introducció al tema "Resistance" del seu últim àlbum, utilitzant una guitarra elèctrica de doble mànec. El primera guitarra de la banda mexicana [[Maná (banda)|Maná]], [[Sergio Vallín]] en la seva gira 2011-2012 i presentació del nou treball [[Drama i llum]] interpreta l'Adagio com un sol de guitarra a l'escenari .

L'''Adagio''LAdagio ha estat usat:

* com a música de fons en l'adaptació de la pel·lícula d'[[Orson Welles]] sobre ''[[The Trial|El procés]]'' de [[Franz Kafka|Kafka]] (1962),

* en la versió original de la pel·lícula ''[[Rollerball]]'' (1975),

* enA la[[Gallipoli (pel·lícula de 1981)]], de [[Peter Weir]] ''[[Gallipoli]]'', durant la famosa [[Batalla de Gallipoli|batallaGal·lípoli homònima(1915)]] de la [[Primera Guerra Mundial]],

* com a tema recurrent en la pel·lícula ''[[Rote Sonne]]'' (1969), de [[Rudolf Thome]].

* Giazotto va morir el 1998, per tant, l''' Adagio d'Albinoni '' no entrarà en el [[domini públic]] fins 2068 en els països de la [[Unió Europea]], mentre que en els de fora ho farà en 2048. Com que no és de domini públic la seva descàrrega és il·legal i va ser suprimida de l'[[International Music Score Library Project]]. <ref> Pàgina del IMSLP del [http://imslp.org/wiki/Adagio_in_G_minor_ (Remoo_Giazotto, _formerly_attr._to_Albinoni ) Adagio d'Albinoni ] </ref>

{{ORDENA:Adagio En Sol Menor}} <!--ORDENA generat per bot-->