Georges Bataille: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
== A Catalunya ==
Bataille, el maig del 1935, va acabar d'escriure a [[Tossa de Mar]] ''Le Bleu du ciel'', una novel·la inspirada en la insurrecció de [[Barcelona]]. La seva preocupació coincidia amb el que havia viscut Masson i confluïen els dos escenaris –el literari i el plàstic– per reflexionar sobre el sol, la vida, el sacrifici i la mort. Publicada l'any 1957, amb situacions que tenien lloc a Barcelona, els crítics consideren que era un clar homenatge a l'amic. A ''Aube à Montserrat'', Masson va reflectir les experiències viscudes a Montserrat, sobre la qual escriu Bataille. La figura de l'home acèfal damunt la muntanya i els poemes de Masson van ser la base del manifest de Bataille per a la revista de nova creació ''Acéphale'', que va escriure durant l’estada d’abril del 1936. L'ésser acèfal contenia ''dues obsessions igualment violentes'' i era una de les complicitats entre el pintor i l’escriptor. A través d’aquests dos anys de Tossa es van consolidar dos vells projectes com ‘Sacrifices’ (1936) –amb els aiguaforts de Masson i les paraules de Bataille– i ‘Minotaure’ (1933), revista i títol donats per tots dos, on emergia la mirada coincident vers [[Nietzsche]].<ref name="gencat">{{citar ref |títol =Culturcat |editor =Generalitat de Catalunya |obra =web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ade1110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 11 octubre 2012 }}</ref>
 
El setembre del 1936, Bataille va tornar a venir per emportar-se obres a París. Allà, el desembre del 1936, la Galerie Simon va presentar l’exposició ‘André Masson. Espagne 1934-36’, on al marge de les obres d’aquest període s’hi podia veure el projecte de cartell per a les Milícies Catalanes. L’impacte i l’horror de la guerra van perseguir els somnis de molts dels artistes que havien estat a Tossa. Uns mesos més tard de la fugida, Masson va escriure a Bataille per dir-li que ell se sentiria bé si no fos per aquell dolor que encara l’ofegava tot i la distància física. La ferida va continuar per a molts: uns es van implicar activament, com Stanley William-Hayter i Dalla Husband, mentre que altres com Masson o Chagall van expressar el dramatisme en obres posteriors.<refname="gencat"/>
 
== Referències ==