Blaverisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 88.5.227.233 (discussió) fins l'última edició de: 62.57.74.163
m Desfent edicions.
Línia 54:
Per oposició a la caracterització per [[Joan Fuster]] dels [[català|catalanoparlats]] com a pertanyents de la ''nacionalitat catalana'', els blavers advocaran per un ús dialectalitzant del valencià, i rebutjaran les unitaristes [[Normes de Castelló]] de [[1932]] per a optar per les diferents normatives ortogràfiques secessionistes del [[català]] propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] a partir de [[1978]]. En aquest procés s'iniciarà amb l'assaig de [[Miquel Adlert]] ''En defensa de la llengua valenciana. perquè i cón s'ha d'escriure la que es parla'' ([[1977]]) i els protagonistes del mateix seran el propi Adlert i el poeta [[Xavier Casp]], que evolucionaren durant els anys 70 des d'una postura unitarista inicial (de la que hi ha nombrosos exemples constatats, vegeu, per exemple, la seua proposta de [[1961]] del terme [[comunitat Catalànica|catalànic]] per a designar al conjunt de la llengua).
 
El blaverisme lingüístic recollirà importants èxits durant els primers anys de la seua trajectòria. En octubre de [[1979]], les seues tesis s'imposaran en [[Lo Rat Penat]], institució símbol del valencianisme cultural. En març de [[1981]], pocs dies abans de començar les negociacions de l'Estatut, UCD donarà suport a les ''Normes del Puig'' de la [[RACV]] que havien estat signades en aquest mateix mes. Fins i tot l'Estatut d'Autonomia arribarà publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el [[15 de juliol]] de [[1982]] amb aquesta darrera normativa ortogràfica. No obstant això, malgrat d'aquestos èxits inicials, els intents d'institucionalitzar aquestes normes prompte fracassaran, per raons bé polítiques (enfonsament d'UCD) com culturals (ampli rebuig en la comunitat científica i universitària) i sociològiques (difusió limitada entre els seus parlants).
 
En [[2001]] es constituirà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], única autoritat lingüística oficial en el País Valencià i no subordinada a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. L'objectiu manifest per part dels partits polítics valencians majoritaris serà, d'aquesta manera, deixar fora de l'àmbit polític el tema de la llengua. Al preàmbul de la seua Llei de creació 7/1998<ref>[http://ca.wikisource.org/wiki/Llei_de_creaci%C3%B3_de_l%27Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua Llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref>, del 16 de setembre, es diu que: "''El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia''". Així mateix, l'Article 3 de l'esmentada Llei declara que una de les seues funcions serà ''«vetllar per'' [...] ''la normativització assolida, a partir de les anomenades [[Normes de Castelló]]»''. L'ingrés en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de [[Xavier Casp]], quan encara era degà de la RACV, suposarà un colp dur per al blaverisme.