Diferència entre revisions de la pàgina «José María de Urquinaona Bidot»

cap resum d'edició
(Eliminació de barbarismes)
En '''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[1813]] – [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1883]]) fou bisbe de [[Canàries]] i de [[Barcelona]]. Va estudiar filosofia i teologia al [[seminari]] de Cadis. Fou ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]]. Va exercir de capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]] i [[arxipreste]] de la de Cadis. Va ser proposat per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa [[Pius IX]], consagrat el [[7 de març]] de [[1869]], va ocupar la seu fins al [[1878]]. Aquell any va ser nomenat [[bisbe de Barcelona]] i en va prendre possessió el [[14 d'octubre]]. El [[1869]] va participar activament al [[Concili Vaticà I]]. El [[1879]] va iniciar la construcció del nou [[Seminari Conciliar de Barcelona]]. Fou escollit representant eclesiàstic al [[senat espanyol]] el [[1879]] i el [[1882]] es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la Cambra Alta de [[Madrid]] la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari. El [[1880]] va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del [[Monestir de Montserrat]] i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa [[Lleó XIII]] del patronatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] sobre [[Catalunya]], malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals. El [[19 de març]] de [[1882]] va posar la primera pedra de les obres del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]]. A la seva mort, el [[31 de març]] de [[1883]], va disposar no ésser enterrat a la [[Catedral de Barcelona|Catedral]] sinó a la volta funerària de la [[Basílica de la Mercè]], on descansa en el [[Panteó familiar|panteó]] realitzat per l'escultor [[Agapit Vallmitjana i Barbany]]. L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica [[plaça d'Urquinaona]] de la ciutat de Barcelona.
En '''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[1813]] – [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1883]]) fou bisbe de [[Canàries]] i de [[Barcelona]].
 
==Enllaços externs ==
Va estudiar Filosofia i Teologia al [[Seminari]] de Cadis. Fou ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]]. Va exercir de capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]] i arxiprest de la de Cadis.
* {{GEC|0068637}}
 
Va ser proposat per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa [[Pius IX]], consagrat el [[7 de març]] de [[1869]], va ocupar la seu fins al [[1878]]. Aquell any va ser nomenat [[bisbe de Barcelona]] i en va prendre possessió el [[14 d'octubre]].
 
El [[1869]] va participar activament al [[Concili Vaticà I]].
 
El [[1879]] va iniciar la construcció del nou [[Seminari Conciliar de Barcelona]].
 
Fou escollit representant eclesiàstic al [[Senat]] el [[1879]] i el [[1882]] es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la Cambra Alta de [[Madrid]] la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.
 
El [[1880]] va organitzar els actes de la celebració del Mil·lenari del [[Monestir de Montserrat]] i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa [[Lleó XIII]] del patronatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] sobre el [[Principat de Catalunya]], malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals.
 
El [[19 de març]] de [[1882]] va posar la primera pedra de les obres del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]].
 
A la seva mort, el [[31 de març]] de [[1883]], va disposar no ésser enterrat a la [[Catedral de Barcelona|Catedral]] sinó a la volta funerària de la [[Basílica de la Mercè]], on descansa en el [[panteó]] realitzat per l'escultor [[Agapit Vallmitjana i Barbany]].
 
L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica [[plaça d'Urquinaona]] de la ciutat de Barcelona.
 
{{ORDENA:Urquinaona Bidot, Jose Maria}}
[[Categoria:Persones de Cadis]]
[[Categoria:Bisbes de Barcelona]]
[[Categoria:Religiosos espanyols]]
 
[[en:José María de Urquinaona y Vidot]]
230.965

modificacions