Diferència entre revisions de la pàgina «Mirlitó»

També s'empra en alguns grups professionals de música popular i, ocasionalment, en la [[música contemporània]], però el seu ús més habitual és per provocar un efecte curiós i sovint divertit i còmic, per la qual cosa s'acostuma a aplicar a composicions que el públic ja coneix.

 

[[Joan Amades]]<ref>Amades, Joan: ''Costumari català. Auques, instruments musicals, Nadal''. Barcelona, Salvat, 1967. Pàg.139</ref> descriu l'ús del kazoo (al qual no dóna ni aquest nom ni el de mirlitó, sinó que l'engloba dins dels 'instruments primitius de canya') i explica que el forat per on es canta és el que s'ha practicat al costat del tub, i que la membrana es disposa en un dels extrems del tub de canya. La membrana podia ser feta amb un paper ben prim o un tel de [[ceba]]. El descriu, a més, com un instrument d'ús exclusivament infantil en el qual s'haurien cantat cançons simples del tipus ''Cargol treu banya''.