A causa d’unad'una lesió del [[vas sanguini]], el [[plasma sanguini]] entra en contacte amb les cèl·lules perivasculars, les quals contenen unes [[proteïna integral de membrana|proteïnes integrals de membrana]] anomenades [[factor tissular|factors tissulars]] (TF). Els TF tenen una gran afinitat pel factor VII, present en el plasma en concentracions extremadament baixes. Aquesta reacció inicial que només es produeix quan entren en contacte aquests dos factors limita l'acció del sistema de coagulació només a la zona on es produeix la ferida. D'aquesta manera la unió entre F.factor VIIa (el subíndex "a" indica la forma activa del factor de coagulació) i TF actua en la transformació dels zimògens FIX i FX en les seves formes actives per proteòlisi limitada. En aquest punt, processos de retroacoblament positiu permeten amplificar considerablement el senyal d'entrada a la cascada. Un cop activats, els factors IXa i Xa poden quedar-se a les cèl·lules que contenen TF, amplificant el senyal d'entrada, o poden unir-se a les superfícies aniòniques presents en les membranes dels trombòcits. El factor IXa també s'associa amb el F.factor VIIIa, a nivell de membrana, formant el complex tenalla que servirà per a la transformació de F X addicional en F. Xa. Aquest darrer reaccionarà en conjunt amb el F. Va per formar el complex [[protrombinasa]] (Va-Xa), encarregat de transformar la protrombina a trombina. D’aquestaD'aquesta manera s’arribas'arriba a la base de la cascada i es pot iniciar la síntesi de fibrina a partir del fibrinogen per acció de l’enziml'enzim proteolític trombina (FII). També cal destacar que la trombina controla la seva pròpia activació i posa en funcionament uns seguit de retroacoblaments positius capaços de reforçar la cascada enzimàtica. En la via extrínseca, l'estímul fisiològic que inicia el procés de coagulació és el contacte del FVIIa amb el factor tissular FT.
En la via extrínseca, l’estímul fisiològic que inicia el procés de coagulació és el contacte del FVIIa amb el factor tissular FT.
