Macabeus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Макавеї
Línia 8:
La història dels macabeus es narrada per [[Flavi Josep]] i la guerra de independència al primer i segon llibre dels macabeus. Els orígens de la revolta es troben en el fet de què una part dels jueus havien començat a adoptar els costums, llengua i religió gregues i [[Antíoc IV Epífanes]] ([[174 aC]]-[[164 aC]]) va voler accelerar el procés. El rei selèucida va vendre el càrrec de [[Summe Sacerdot|gran sacerdot]] a Joshua (que va modificar el seu nom al grec Jasó o Jàson) i després a Onies (que va agafar el nom grec de Menelau), però va condicionar la cessió del càrrec a la introducció a Jerusalem dels ritus grecs.
 
Onies per pagar el càrrec, es va apoderar d'alguns objectes de culte sagrat del temple i els va vendre a [[Tir]]; aquest fet i altres combinats van causar la revolta de [[Jerusalem]], però justament llavors Antíoc estava tornant de la seva campanya a Egipte i va entrar a la ciutat amb el seu exèrcit i va reprimir la rebel·lió fàcilment ([[170 aC]]) ; el temple fou saquejat i molts habitants de Jerusalem executats; el [[168 aC]] els romans el van obligar a evacuar Egipte i llavors va ser quan va decidir extirpar el judaisme. Va anar a Jerusalem i va ordenar una massacramassacre general un dissabte (el dia del [[sàbat]] jueu) incendiant la ciutat i altres viles; al Mont Sió va construir una gran fortalesa que dominava la regió; llavors va publicar un decret de les formes de culte que s'havien d'uniformar a tots els dominis selèucides; contra els que van refusar hi va haver tota mena de crims i crueltats.
 
Tot això havia sembrat les llavors de la revolta. A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religiós, Mataties, que tenia cinc fills joves: Joan, Simó, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selèucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves pròpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici; llavors va matar també l'oficial selèucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills ([[167 aC]]). Allí se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selèucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant allà on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu.