Arri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
A [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] va ser deixeble de Lucià, primer clergue que va defensar clarament la diferència entre el Pare i el Fill (Lucià era amic de [[Pau de Samosata]] que defensava idees similars, de les quals Lucià va poder convertir-se en propagador). Pere (Bisbe d'Alexandria) el va ordenar diaca però més tard el va expulsar, al condemnar Ari la duresa de la persecució contra els seguidors de Meleci, bisbe de Licòpolis, que havia provocat un cisma a [[Egipte]]. Més tard, sent ja Ari de certa edat, va ser ordenat prevere per Àquila, Patriarca de Constantinoble, confiant-li la direcció de l'Església de Baukalis, on es va distingir per la seva erudició, arribant-se a suposar que podria succeir a Àquila quan aquest va morir; no obstant això va ser elegit Patriarca de Constantinoble Alexandre ([[317]]).
 
Els Catòlics acusen a Ari d'actuar des d'aleshores per despit la qual cosa no és segura. Ari va acusar (318) a Alexandre, Bisbe d'Alexandria de ser partidari de Sabeli i de les doctrines Sabelianes (que fonien en una sola les tres persones de la Trinitat) condemnades uns anys abans per un Concili celebrat a Alexandria ([[261]]). Alexandre va exposar les seves doctrines, que van resultar ser ortodoxes, mentre Ari sostenia que el Pare havia creat al Fill, i per tant aquest havia de ser inferior.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kärkkäinen |nom=Veli-Matti |títol=The Trinity: Global Perspectives |url=http://books.google.es/books?id=xeFWG0a4U7IC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=arius+trinity&source=bl&ots=zenp4plHK8&sig=DDLwW3C9ePRxfC3mloRvIsaxJaI&hl=ca&sa=X&ei=RqKDULDuEInG0QXetYDQBA&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=arius%20trinity&f=false |llengua=anglès |editorial=Presbyterian Publishing Corp |data=2007 |pàgines=p.32 |isbn=0664228909}}</ref> Alexandre va convocar un concili a Alexandria ([[320]] o [[321]]) al qual van assistir cent Bisbes, que van condemnar les idees d'Ari i el van excomunicar juntament amb els seus seguidors. Però alguns Bisbes (com ''Secundus'' de [[Ptolemaida]], Teonas de [[Marmárica]], [[Eusebi de Cesarea]], Eusebi de [[Nicomèdia]], Teoguis de [[Nicea de Bitínia|Nicea]] i ''Marius'' de [[Calcedònia]]) i part del clero es van decantar al seu favor.
 
L'Emperador [[Constantí I]], que després del [[324]] governava l'Imperi en solitari i temia que aquests disputes teològiques alteressin la pau publica, va intentar evitar el cisma, utilitzant com a mediador a Osi, Bisbe de [[Còrdova]], però va fracassar. Constantí va convocar llavors el primer concili ecumènic a Nicea ([[325]]) al qual van assistir 318 bisbes, la majoria orientals, i en el qual el Bisbe Alexandre d'Alexandría va estar assistit pel jove diaca Atanasi (després Sant) que es va convertir en campió dels opositors a Ari, els seguidors del qual estaven dirigits per Eusebi de Nicomèdia, però sols van aconseguir 22 adhesions. El Concili va determinar que el Pare i el Fill eren consubstancials o iguals (en grec es va utilitzar la paraula "''omousios''" mentre que va ser rebutjat el concepte de "creat" per referir-se al Fill: Tretze Bisbes únicament es van oposar a la utilització de la paraula consubstancial, i quan Ari va exposar que el Fill no era abans de ser engendrat, que era de l'altra persona i de l'altra substància que les del Pare i que era criatura subjecta a mudança, altres Bisbes es van separar, fins que finalment sols Ari, Secundus de Ptolemaida i Teonas de Marmárica defensaven les posicions intransigents, i van ser anatematitzats i desterrats (també es va desterrar a Eusebi de Nicomèdia i a Teognis o Teoguis de Nicea).
Línia 16:
 
Poc després moria [[Flàvia Valèria Constància|Constància]], demanant al seu germà Constantí que tractés a Ari com un home que havia estat calumniat. L'Emperador es va sentir impressionat o obligat i Ari va ser cridat a Constantinoble ([[335]]) on havia de ser reintegrat al si de l'Església amb tots els honors (després d'una professió de fe niceana); el Patriarca de Constantinoble Alexandre (que va ser patriarca del [[317]] al [[340]]) s'hi va oposar encara que va haver d'accedir davant l'amenaça llançada per diversos bisbes partidaris d'Ari de excomulgar-lo. Però abans de procedir-se a la cerimònia Ari va morir sobtadament ([[336]]), probablement enverinat per seguidors d'Alexandre qui l'endemà va donar gràcies a Déu pel càstig a l'heresiarca. La mort d'Ari va contribuir a estendre la força de l'heretgia, i el propi Emperador es va fer batejar abans de la seva mort ([[337]]) pel bisbe arià Eusebi de Nicomèdia.
 
==Referències==
{{referències}}
 
[[Categoria:Religiosos arrians]]