Guerra d'Independència de Mèxic: diferència entre les revisions

Els plans de l'aixecament van ser descoberts pel govern central, i Josefa Ortiz de Domínguez, ''la Corregidora'', l'esposa del corregidor de [[Querétaro]], va advertir als conspiradors que serien arrestats. Per això, el [[16 de setembre]], [[1810]], Hidalgo va decidir començar el moviment sense esperar més, i va congregar al poble a l'església, demanant-les que se li unissin, contra el govern espanyol. El poble va respondre amb entusiasme, i van marxar cap a la capital de la regió, la ciutat de [[GuanjuatoGuanajuato]].

Després les forces van marxar cap a la [[ciutat de Mèxic]], després d'haver pres les ciutats de [[San Luis Potosí]], [[Zacatecas]] i [[Valladolid]]. El [[30 d'octubre]], [[1810]], van trobar una forta resistència al Monte de las Cruces, perdent força, i mai no van arribar a la ciutat de Mèxic. Després d'unes petites victòries, els revolucionaris es van moure a la regió de [[Texas]]. El [[març]] de [[1811]] els insurgents van ser ser emboscats i van ser empresonats a la ciutat de Monclova. Hidalgo va ser jutjat com a sacerdot pel Sant Ofici de la Inquisició, va ser declarat culpable, i va ser condemnat a mort. El [[31 de juliol]], [[1811]], Hidalgo va ser executat. El seu cap va ser posat al centre de la ciutat de [[Guanajuato]] per a dissuadir a altres insurgents.