Dida (ama): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: zh-yue:奶媽 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Château de Versailles, petit appartement de la reine (2e étage), salle à manger, La Nourrice, Josse-François-Joseph Leriche d'ap. Louis Boizot 02-black bg.jpg| thumb |''La dida [[Josse-François-Joseph Leriche]] ''de [[Luis Boizot]] de (1775)]]
[[Image: Louis XIV and his nurse.jpg | thumb |'' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', [[Charles Beaubrun]]], (sobre 1640)]]
Una ''' dida ''', ''' ama de llet ''' o també simplement '''ama''', és una [[dona]] que [[alletar|alleta]]
El recòrrer a una dida podia estar motivat per raons físiques -com en el cas de producció insuficient de llet, en "parts múltiples" en què una sola dona no podia satisfer els requisits de lactància-, o bé socials. La professionalització de la lactància permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el període entre [[embaràs|embarassos]]- ja que el [[sistema endocrí]] inhibeix normalment la concepció mentre la mare està alletant- , o simplement lliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.
==Història==
L'ús de dides es remunta a la [[prehistòria]], i va ser comú fins al [[segle XIX]] per alimentar
En algunes societats, la tasca no estava restringida a les professionals, sinó que era part de la cura dels infants compartida entre totes les mares del grup. La professionalització de la criança, [[sociologia|sociològicament]] parlant, va ser un dels mitjans que va permetre a les dones benestants alliberar-se del vincle constant a la "cura domèstica" que caracteritzava
Avui dia ha caigut en desús a la major part d'Occident
== Vegeu també ==
|