Dida (ama): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: zh-yue:奶媽
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer: Château de Versailles, petit appartement de la reine (2e étage), salle à manger, La Nourrice, Josse-François-Joseph Leriche d'ap. Louis Boizot 02-black bg.jpg| thumb |''La dida [[Josse-François-Joseph Leriche]] ''de [[Luis Boizot]] de (1775)]]
[[Image: Louis XIV and his nurse.jpg | thumb |'' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', [[Charles Beaubrun]]], (sobre 1640)]]
Una ''' dida ''', ''' ama de llet ''' o també simplement '''ama''', és una [[dona]] que [[alletar|alleta]] a un [[lactant]] que no és el seu fill.<ref name="Crespo1833">{{cite book|author=Antonio María González y Crespo|title=Guia de las madres para criar á sus hijos ó Medicina doméstica de la primera infancia ...|url=http://books.google.com/books?id=z_ZAFy8sqrwC&pg=PA218|accessdate=6 January 2012|year=1833|pages=218–}}</ref>
 
El recòrrer a una dida podia estar motivat per raons físiques -com en el cas de producció insuficient de llet, en "parts múltiples" en què una sola dona no podia satisfer els requisits de lactància-, o bé socials. La professionalització de la lactància permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el període entre [[embaràs|embarassos]]- ja que el [[sistema endocrí]] inhibeix normalment la concepció mentre la mare està alletant- , o simplement lliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.
 
==Història==
L'ús de dides es remunta a la [[prehistòria]], i va ser comú fins al [[segle XIX]] per alimentar a nens quequan les seves mares no podien o no desitjaven fer-ho.
 
En algunes societats, la tasca no estava restringida a les professionals, sinó que era part de la cura dels infants compartida entre totes les mares del grup. La professionalització de la criança, [[sociologia|sociològicament]] parlant, va ser un dels mitjans que va permetre a les dones benestants alliberar-se del vincle constant a la "cura domèstica" que caracteritzava alel paper femení en les societats [[patriarcat|patriarcals]].
 
AlEn triar, es donava prioritat a les mares quea qui se'ls haviahavien motmort elels fillfills, i en certs entorns pobres algunes mares havien arribat a renunciat als fills per assegurar-se la feina a una casa rica.<ref name="JiménezLlavador2000">{{cite book|author1=Amelia García-Valdecasas Jiménez|author2=Rafael Beltrán Llavador|title=Historia, reescritura y pervivencia del romancero: estudios en memoria de Amelia García-Valdecasas|url=http://books.google.es/books?id=3F2do9wZ4QUC&pg=PA177&dq=ama+de+cr%C3%ADa&hl=es&sa=X&ei=2_UGT_bZEIbIhAfR8syxCQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=ama%20de%20cr%C3%ADa&f=false|accessdate=6 January 2012|year=2000|publisher=Universitat de València|isbn=978-84-370-4436-1|pages=177–}}</ref>
 
Avui dia ha caigut en desús a la major part d'Occident,. elEl desenvolupament de fórmules més completes per a la llet en pols, adaptada en molts casos al [[sistema digestiu]] del nen, ha portat a la gradual extinció de la institució de la dida als països desenvolupats.
 
== Vegeu també ==