Diferència entre revisions de la pàgina «Axel Springer»

cap resum d'edició
({{2L}})
{{2L}}
{{Infotaula persona
| nom = '''Axel Springer'''
| notes =
}}
'''Axel Cäsar Springer''' (nascut a [[Altona (districte)|Altona]] ([[Hamburg]]) el [[2 de maig]] de [[1912]] i mort el [[22 de setembre]] de [[1985]] a [[Berlín]]) era un editor de diaris [[Alemanya|alemany]] i el fundador i propietari de l'editorial [[Axel Springer AG]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0063962&BATE=Axel%2520C%25C3%25A4sar%2520Springer Axel Cäsar Springer] a la [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> Pel poder econòmic, l'impacte a l'opinió pública del seu imperi i la seva manera d'utilitzar el seu poder, va ser una de les personalitats més controvertides de la història delde la postguerra alemanyalemanya.
 
== Biografia ==
Era el fill d'un editor-impressor d'Altona i va tenir una formació d'impressor i de [[linotipista]] a l'editorial de son pare Hammerich & Lesser Verlag”. Al 1934 va començar al diari paternal ''Altonaer Nachrichten'' i després ''Hamburger Neueste Zeitung'' que els [[nazisme|nazis]] van tancar al 1941 per raons d'escassetat de paper.<ref>Henno Lohmeyer, Springer: ein deutsches Imperium, pàgines 66 i ss.</ref>
 
[[Fitxer:Abendblatt - Haupteingang.jpg|thumb|esquerra|Seu de l'[[Hamburger Abendblatt|Abendblatt]] a Hamburg]]Després de la guerra va començar en publicar calendaris i la revista ''Kristall'' a canca son pare. Al 1946 va crear la seva societat Axel Springer AG que va publicar les revistes ''Constanze'' i ''Hörzu'', seguides alel 1947 pel [[Hamburger Abendblatt]], el seu primer èxit econòmic major. Al 1950 ''Hörzu'' (programes de radio i més tard de televisió) va passar la marca del milió d'exemplars. AlEl 1952 va seguir amb la creació del diari [[populisme|populista]] [[Bild]], que des de l'inciciinici va reeixir en barrejar llenguatge senzill, fotos llarguesgrans i una polarització i moralisme conservatiusconservadors. Va esdevenir el diari amb la difusió més llargagran d'Europa. AlEl 1953 va sortir els diaris [[Die Welt]], [[Das Neue Blatt]]” i poc després el diari de diumenge [[Welt am Sonntag]].
 
El 1956 va comprar una participació a l'editorial de Berlín ''Ullstein Verlag'' i sortir la versió del diumenge de Bild: [[Bild am Sonntag]]. Al [[1958]] va trobar-se amb [[Nikita Khrusxov|Khrusxov]] per a advocar la causa de la reunificació alemanya, però tret d'una llarga intervistaentrevista aen un dels seus diaris, no en va sortir res de concret. AlEl 1959 va adquirir la majoria del grup Ullstein i el control dels diaris [[B.Z.]] i [[Berliner Morgenpost]].
 
[[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg|esquerra|thumb|La seu de l'editorial Springer a Berlín.]]AlEl 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centre-esquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als parentspares. AlEl 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a Berlín, al qual un any més tard va transferir tota l'administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''“Enteignet Springer”'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]].<ref>Vegeu una reproducció d'un cartell a la [http://www.dhm.de/sammlungen/plakate/p94_3144.html Titel: Plakat der Außerparlamentarischen Opposition (APO) zur Anti-Springer Kampagne: Enteignet Springer] de la col·lecció del [[Deutsches Historisches Museum]]</ref> Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire conforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservatiuultraconservadora dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat de [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violentsviolentes. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura deentre generacions.
 
Sota la pressió d'una comissió del govern federal que considerava el [[monopoli]] de Springer com una amenaça contra la llibertat de premsa va vendre el 1968 les seves participacions a Bravo, Das Neue Blatt, Eltern, Jasmin, Kicker i twen per tal d'obenirobtenir el consentiment de la federació de les editorials. Després va fusionar les seves impresesempreses Ullstein, Hammerich & Lesser i Axel Springer & Sohn i en va esdevenir accionista únic. Va continuar a adquirir diaris regionals com el ''Bergedorfer Zeitung'' i el ''Lübecker Nachrichten'' el que va tornar a provocar un conflicte amb el supervisor federal dels mitjans de comunicació.
 
El [[1972]], la [[Fracció de l'Exèrcit Roig]] (RAF) va atemptar contra l'edifici Springer a [[Àrea metropolitana d'Hamburg|Hamburg]], que malgrat avisos no va ser evacuat. Disset persones van sortir feritsferides. El 1973 Springer inaugurà la seva sisena impremta que aleshores era la més llargagran d'Europa. Al mateix any, la seva casa a [[Sylt]] i el seu xalet a [[Gstaad]] van ser incendiats. Només al [[2006]], l'escriptor [[Suïssa|suís]] [[Daniel de Roulet]] va admetre el crim.
 
El 1975 va fundar la revista ''Kontinent'', un òrgan per als crítics del règim [[comunisme|comunista]] i els escriptors dissidents i unes revistes especialitzades. També va organitzar la pseudo[[competència]] en comprar una participació a l'editorial ''Münchner Zeitungs-Verlag GmbH & Co KG''. El servei federal alemany de la supervisió dels [[Càrtel (economia)|càrtels]] va impedir que n'adquirís la majoria. El 1976 fou guardonat amb la [[Medalla Jakob Fugger]], un dels premis més prestigiosos d'Alemanya.
 
==Principis editorials==
A la seva editorial, va imposerimposar quatre principis:<ref>[http://www.axelspringer.de/artikel/60-Jahre-Axel-Springer-Haus-Hamburg_1444787.html Axel Springer AG - 60 Jahre Axel-Springer-Haus Hamburg]</ref>:
 
#Actuar incondicionalment per a la reunificació del poble alemany en llibertat.
#Promoure la reconciliació entre jueus i alemanys.
#Negar qualsevol mena de [[totalitarisme]] polític.
#Defensar l'economia del mercat llibrelliure i social.
 
Va expressar simbòlicament la seva oposició a la [[República Democràtica Alemanya]] i el seu [[escepticisme]] quant al caràcter democràtic d'aquest país en imposar a totes les publicacions del grup de sempre escriure el nom entre cometes, “DDR” (l'acróstic alemany per a RDA).<ref>[http://www.wdr.de/themen/kultur/stichtag/2010/09/22.jhtml Vor 25 Jahren: Axel Springer stirbt in Berlin Der antikommunistische Verleger]</ref> Després de la [[reunificació alemanya]] el primer principi va canviar-se en ''“Actuar incondicionalment per l'entrada de l'estat de dret llibrelliure d'Alemanya a la comunitat dels estats occidentals i sostenir els esforços dels pobles europeus per a unificar-se.”''
 
El 2001, la casa editorial va afegir un 5<sup>é</sup>: ''“Sostenir l'aliança transatlàntica i la solidaritat a la comunitat de valors amb els Estats Units d'America”''.<ref>[http://www.axelspringer.de/artikel/Grundsaetze-und-Leitlinien_40218.html Axel Springer AG - Grundsätze und Leitlinien]</ref>