Psiquiatria: diferència entre les revisions

Des de finals del [[segle XVII]] i durant el segle [[XVIII]] les autoritats jurídiques van començar a remetre els bojos sotmesos a la seva tutela a dictàmens mèdics destinats menys a proposar tractaments com a establir els límits entre la bogeria i la raó, arran de debats pericials i judicials sobre la simulació, i els problemes que això plantejava de seguretat jurídica, car la bogeria - el que a [[Espanya]] encara s'anomena als codis "''enajenación mental''"- era un eximent de la responsabilitat penal. Una colla d'estudis fets a Anglaterra (MacDonalds, Skultans), a França (Castel, Goldstein), a Mèxic (Sacristan), Estats Units (Rothman), a Espanya (Espinosa, Arrizabalaga, Huertas García Alejo, Carmona, Comelles i altres) i a altres països europeus han anat esbrinant la transició progressiva entre la atenció tutelar a les institucions i el desenvolupament de l'anomenada ''ciència especial'' o ''alienisme''. Aquesta, malgrat que practicada per metges, sempre va tenir, fins al primer terç del [[segle XX]] la característica d'un camp pràcticament independent de la [[medicina]] convencional. La raó fou la necessitat de l'Estat modern de resoldre els problemes que plantejaven - sempre de caire jurídic i d'ordre públic -, els bojos que la societat no podia gestionar per si mateixa en un context de trasbalsament - por mor de la revolució industrial i del capitalisme - del conjunt de la ciutadania. Calia establir criteris raonables de demarcació entre la bogeria i la raó - per protegir a la societat del boig, i al boig de la societat.

 

 

El model custodial va ser hegemònic a tot el món fins després de la [[Segona Guerra Mundial]]. A [[Catalunya]] va romandre fins a la [[Transició democràtica]], i a Espanya la seva abrogació final la feu la Llei de Sanitat de [[1986]], malgrat que encara passarien dues dècades perquè el desplegament de les legislacions autonòmiques i la transferència de les competències plenes a les autonomies de l'article 143 permetessin traspassar la gestió des de la Beneficència provincial als sistemes autonòmics de [[salut]].