Psiquiatria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ka:ფსიქიატრია
m correcció gramatical
Línia 18:
Des de finals del [[segle XVII]] i durant el segle [[XVIII]] les autoritats jurídiques van començar a remetre els bojos sotmesos a la seva tutela a dictàmens mèdics destinats menys a proposar tractaments com a establir els límits entre la bogeria i la raó, arran de debats pericials i judicials sobre la simulació, i els problemes que això plantejava de seguretat jurídica, car la bogeria - el que a [[Espanya]] encara s'anomena als codis "''enajenación mental''"- era un eximent de la responsabilitat penal. Una colla d'estudis fets a Anglaterra (MacDonalds, Skultans), a França (Castel, Goldstein), a Mèxic (Sacristan), Estats Units (Rothman), a Espanya (Espinosa, Arrizabalaga, Huertas García Alejo, Carmona, Comelles i altres) i a altres països europeus han anat esbrinant la transició progressiva entre la atenció tutelar a les institucions i el desenvolupament de l'anomenada ''ciència especial'' o ''alienisme''. Aquesta, malgrat que practicada per metges, sempre va tenir, fins al primer terç del [[segle XX]] la característica d'un camp pràcticament independent de la [[medicina]] convencional. La raó fou la necessitat de l'Estat modern de resoldre els problemes que plantejaven - sempre de caire jurídic i d'ordre públic -, els bojos que la societat no podia gestionar per si mateixa en un context de trasbalsament - por mor de la revolució industrial i del capitalisme - del conjunt de la ciutadania. Calia establir criteris raonables de demarcació entre la bogeria i la raó - per protegir a la societat del boig, i al boig de la societat.
 
A tots els països occidentals, amb ritmes i cronologies diferents van crear-se dispositius destinats a l'atenció dels bojos, fins aleshores basada en la contenció. Esés el que hom coneix com ''tractament moral'', una utopia terapèutica basada en les idees sensualistes del segle XVIII i que volia oferir als pacients internats un espai que per les seves característiques [[arquitectura|arquitectòniques]] el dugués a recobrar la raó. La deriva d'aquest dispositiu cap al ''custodialisme'', és a dir el tancament pur i simple, va venir de dos factors: la condició utòpica del tractament moral, i les necessitats creixents de places derivades d'una demanda alimentada per les crisis socials derivades dels processos d'implantació [[capitalisme|capitalista]]: migracions massives camp/ciutat, crisis socials, pobresa, inadaptació a la nova societat, condicions de treball, canvis en la socialització de gènere, ect...
 
El model custodial va ser hegemònic a tot el món fins després de la [[Segona Guerra Mundial]]. A [[Catalunya]] va romandre fins a la [[Transició democràtica]], i a Espanya la seva abrogació final la feu la Llei de Sanitat de [[1986]], malgrat que encara passarien dues dècades perquè el desplegament de les legislacions autonòmiques i la transferència de les competències plenes a les autonomies de l'article 143 permetessin traspassar la gestió des de la Beneficència provincial als sistemes autonòmics de [[salut]].