Halterofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: an:Halterofilia
m correcció gramatical
Línia 18:
A finals d'aquest segle, la halterofília era una dedicació gairebé exclusiva dels professionals del circ, com els germans Saxon. íades Modernes , celebrada a Atenes en 1896, l'halterofília va ser inclosa com esport olímpic. A la primera Olimpíades Modernes , celebrada a Atenes el 1896, la halterofília va ser inclosa com a esport olímpic. Va destacar l'anglès Launceston Elliot, que va aixecar amb una sola mà 71 kg. A París el 1900 no és va celebrar competició.En els Jocs Olímpics de Sant Louis 1904 el grec Pèricles Kakousis va aconseguir aixecar 111,67 kg. Posteriorment és van succeir vuit anys sense aixecament, i va tornar a incloure a Anvers el 1920.
 
Els participants ja és van dividir en categories segons el seu pes: emploma, lleuger, mitjà, semipesada i pesat. El 1928 a Amsterdam és van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Més tard a Munic 1972 és van introduir noves categories de pes, mosca i superpesat. Actualment éses competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 és va celebrar el primer campionat d'halterofília femenina i el Comitè Olímpic Internacional va aprovar, el 1997 la participació dels dons en els Jocs Olímpics els categories de pes van patir un nou canvi. Actualment és configurar d'aquesta manera: vuit categories masculines i set feminitat definides pel pes corporal. Fins 1905 no és va fundar a París la Federanción Internacional, en la qual és van integrar inicialment catorze països, a partir d'aquesta data és van anar fundant Federacions Nacionals. El 1920 s'estableix la Federació Internacional d'Halterofília (en francès : Fédération internationale d'haltérophilie), una organització amateur el nom oficial en l'actualitat és International Weightlifting Federation (IWF), integrada per els federacionales amateurs de diversos països. Aquesta és l'entitat encarregada de controlar i regular totes els trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A més, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els rècords.
 
En els campionats mundials, Jocs Olímpics , campionats continentals i jocs regionals, així com en tornejos internacionals, només podran utilitzar els escombres, els sistemes de llums per jutges, els bàscules i els cronometradors aprovats per la IWF. Aquestes competicions s'organitzen sobre la base de dues moviments individuals - arrencada i dues temps - i amb els deu categories de pes corporal. En la dècada 1980 els aixecadors de la Va unir Soviètica van dominar els competicions internacionals en la categoria de més de 110 kg, arribant i excedint els 210 kg en arrencada i els 265 kg en la modalitat de dues temps, amb un total de 465 kg. Fins a 1956 no es van reconèixer les proves d'aixecament de peses amb una sola mà en competicions internacionals. Fins 1956 no és van reconèixer els proves d'aixecament de pesis amb una sola mà en competicions internacionals.