Revisió del 11:08, 24 oct 2012 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:12, 24 oct 2012 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: Sol usar-se com eina de [[mortificació]] a l'[[Església Catòlica Romana]] per tal d'expiar els seus [[pecat]]s propis o els dels altres, com expiació faç al seu Déus. Els creïents hi veuen una manera de participar voluntàriament a la [[passió]] de [[Jesús de Natzaret\|Jesús]]. El costum origina al [[segle IV]]. Quan [[Constantí I el Gran]] va legitimar el [[cristianisme]] i fer-ne una [[Estat confessional\|religió d'estat]] les vies vers el [[Màrtir\|martiri]] i la [[sant\|santedat]] immediata com mostra de devoció van desaparèixer, els devots van cercar altres maneres per demostrar la seva dedicació, com l'[[ascetisme]] extrem, l'auto-flagel·lació i diverses formes de mortificació, com el port del cilici.<ref>Christopher Beam, [http://www.slate.fr/story/16705/jean-paul-2-pape-autoflagellation-catholique-chretien «L'église préconise-t-elle l'autoflagellation? Petite histoire de la mortification.» {{fr}}], ''Slate'', 1 de febrer 2010 (en català: «L'església, preconitza l'auto-flagel·lació?»)</ref> El seu port per homes i per dones era molt generalitzat a Catalunya del XIII al XV segle.<ref>Isidra Maranges i Prat, ''La Indumentaria Civil Catalana: Segles XIII-XV'', Barcelona, [[Institut d'Estudis Catalans]], 1991, pàgines 40-41, ISBN 9788472831896</ref> El [[jurista]] i escriptor [[València\|valencià]] [[ Vicent Blasco Ibáñez]] va ser un dels primers per criticar les idees de mortificació del catolicisme espanyol de la seva època que depreciava les ciències positives i que considerava tots els avenços mèdics com bagateŀles per tenir la gent boja i lluny de la fe.<ref>Amparo Estelles [http://www.fu1838.org/pdf/2-2.pdf «La medicina en las novelas sociales y valencianes de Blasco Ibañez» {{es}}] a ''Medicina & Historia'' n°2, maig de 1971, pàgina XIII (en català: La medicina a les noveŀles socials i valencians de Vicent Blasco Ibáñez)</ref> A la seva noveŀla ''L'intruso'' (1904) cita el cas d'una dona que descuidava el seu [[higiene]] personal i que sempre amb més retard portava per lavar la seva roba plena de sang. Ningú comprenia fins que van trobar al seu llit «un horrible cinturón d'[[Fibra d'espart\|esparto]], un cilicio de los más sencillos que fabricaban ciertas monjitas de [[Begoña]]».<ref>Vicent Blasco Ibañez, citat per Amparo Estelles, ''ibídem''</ref> ===Avui=== Encara avui es porta per certs [[Orde (religió)\|ordes]], pels afiliats d'[[Opus Dei]]<ref>Enric Gonzàlez, [http://elpais.com/diario/2006/03/07/espana/1141686001_850215.html «El estricto internado del Opus {{es}}»], [[El País]], 7 de març de 2007</ref> però menys freqüentment pels laics. Entre el catòlics devots que van portar el cilici hom cita, entre altres, [[Thomas More]], [[John Henry Newman]] i més recentment [[Teresa de Calcuta]], [[Pau VI]] i [[Joan Pau II\|Joan Pau II]].<ref>Xavier Accart, [http://www.lavie.fr/religion/vatican/jean-paul-ii-se-flagellait-27-01-2010-2483_17.php «Jean-Paul II se flagellait»], ''La vie '', 27 de gener de 2010</ref><ref>[http://www.rkk.nl/actualiteit/2009/detail_objectID697963_FJaar2009.html «Johannes Paulus II deed aan zelfkastijding» {{nl}}], ''rkk.net'', Hilversum, 24 de novembre de 2009 (en catala: «Joan Pau practiva l'[[càstig\|auto-càstig]])</ref><p>

Cilici: diferència entre les revisions