As-Sàlih Ayyub: diferència entre les revisions

'''Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub ibn al-Kàmil Muhàmmad''' (El Caire 1206/1207-novembre de [[1249]]) fou [[sultà]] [[aiubita]] d'[[Egipte]] ([[1240]] -1249) i [[Damasc]] ([[1239]] i [[1245]]-1249).

Era el fill gran d'al-Màlik [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] i el presumpte successor i l'agost de 1228 fou associat al tron quedant com a ''naib'' (virrei) a Egipte, amb Fakhr al-Din ibn Shaykh al-Shuyukh com a conseller, però aviat va perdre la simpatia paterna, es diu que per haver conspirat per ser independent. El 1229/1230 fou enviat a la [[Al-Jazira|Jazira]] però sense cap govern i el seu germà [[al-Àdil II]] ibn al-Kàmil va esdevenir el nou hereu presumpte. El 1232/1233 al-Kàmil li va confiar el govern de [[Hisn Kayfa]]. Entre 1233 i 1235 es van perdre diversos territoris a la Jazira davant el [[sultanat seljúcida de Rüm]], però el 1236 aquestos territoris foren recuperats i Ayyub fou establert com a sultà a [[Amida (Armènia)|Amida]], [[Harran]], [[Edessa]], [[Nisibis]], [[Khabur]] i altres llocs. El 1237 va començar a contractar bandes de mercenaris [[khwarizmites]] (corasmis) de l'antic exèrcit del [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]]. Va tenir conflictes amb [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]] de [[Mossul]].

A la mort d'al-Kàmil el [[6 de març]] de [[1238]]. An-Nàssir Dawud d'al-Karak havia de ser el successor a Damasc però el fill d'a-Kàmil, al-Àdil II, fou reconegut com successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de [[Nablus]] i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].{{CN}} El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik as-Sàlih Ayyub, rebent a canvi [[Sindjar]], [[Rakka]] i [[AnaAnah]] (gener del 1239) mentre el govern de Hisn Kayfa i dependències quedava en mans de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub|Turan-Xah fill d'as-Sàlih Ayyub]]. Tant al-Sàlih Ayyub com an-Nàssir Dawud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i al-Sàlih Ayyub s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Al-Sàlih Ayyub va reorganitzar les seves forces i els seus aliats sirians i es va dirigir a Nablus (maig de 1239); es va negociar un acord de pau amb la mediació del califa abbàssida i ja estava gairebé arranjat quan al-Sàlih Ismaïl que governava a [[Baalbek]], [[al-Bika]], [[Bosra]] i [[Sawad]] i era aliat d'al-Mujàhid Shirkuh ibn al-Qàhir d'[[Homs]] (1186-1240), que havia demorat l'ajut a al-Sàlih Ayyub, van aprofitar per atacar la desguarnida Damasc que van ocupar el [[27 de setembre]] de [[1239]] i van fer presoner al seu fill al-Mughith Umar. Abandonat per les seves tropes, al-Sàlih Ayyub, es va refugiar amb [[an-Nàssir Dawud]] a [[al-Karak]],{{text imprecís}} que el va acollir a causa de que ja havia tingut algunes diferències amb al-Àdil II, i encara que el va mantenir sis mesos presoner (octubre de 1239 a abril de 1240), el va alliberar a canvi d'unes promeses que després aquest va al·legar haver fet sota pressió. Quan al-Àdil II i as-Sàlih Ismaïl anaven a fer una operació conjunta contra Dawud i Ayyub, el primer fou deposat per un cop d'estat dels seus ''amirs''emirs (maig/juny de 1240) que van proclamar a Ayyub com a sultà d'Egipte. El juny de 1240 Ayyub entrava a la ciutadella del [[Caire]].