Diferència entre revisions de la pàgina «Química inorgànica»

m
cap resum d'edició
m
m
Normalment es considera que els compostos organometàl·lics contenen el grup M-C-H.<ref>C. Elschenbroich, A. Salzer ”Organometallics : A Concise Introduction” (2a ed.) (1992); Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 3-527-28165-7. {{en}}</ref> El metall (M) en aquestes espècies pot ser bé un element dels grups principals bé un metall de transició. Operacionalment, la definició d'un compost organometàl·lic és més relaxada de manera que també inclou complexos altament [[lipofílic]]s com el [[carbonil metàl·lic]] i, fins i tot, [[alcòxid]]s metàl·lics.
 
Els compostos organometàl·lics estan considerats una categoria especial perquè els lligands orgànics solen ser sensibles a l'la [[hidròlisi]] o l'[[oxidació]], fent necessari que la química organometàl·lica faci servir mètodes preparatius més especialitzats que els tradicionals en els complexos de tipus Werner. La metodologia sintètica, especialment la capacitat per manipular complexos en solvents de baix poder de coordinació, permeteren l'exploració de lligands de coordinació molt febles com hidrocarbons, H<sub>2</sub>, i N<sub>2</sub>.
 
*Exemples: [[Tetracarbonilbis(ciclopentadienil)diferro]] (C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>)Fe(CO)<sub>2</sub>CH<sub>3</sub>, [[ferrocè]] (Fe(C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>)<sub>2</sub>), [[hexacarbonil de molibdè]] (Mo(CO)<sub>6</sub>), [[diborà]] (B<sub>2</sub>H<sub>6</sub>)
11.619

modificacions