Va negociar un tractat de pau amb [[Abd al-Uwar]], valí de [[SaragossaSaraqusta]] el [[857]] o començaments del [[858]] i després va marxar a França per ajudar a [[Carles el Calb]], deixant vescomtes encarregats dels comtats. Devia ser a Beaune el [[febrer]] del [[858]] i el [[21 de març]] següent es va presentar a Carles el Calb junt amb molts altres magnats per jurar-li fidelitat. L’[[L'agost]] del [[858]] Carles estava combatent amb els [[normands]], segurament amb Humfrid al seu costat, i llavors Lluís el Germànic va envair el país, i la noblesa li donà suport. Però l'església si oposà i Carles va reunir els seus fidels per fer front al perill. El [[setembre]] del [[858]] tornem a trobar a Humfrid a Beaune potser reclutant forces. El [[15 de gener]] del [[859]] Carles derrotà a Lluís a [[Saint Quentin]] i el foragità de França. La noblesa es passà immediatament al bàndol de Carles. Humfrid destacà entre els fidels junt amb [[RaimonRamon I de Tolosa]] (germà i successor de Frèdol) i [[RanulfRainulf I de Poitou]] o [[Poitiers]]. [[Bernat I d'Alvèrnia]], que s'havia passat a [[Pipí II d'Aquitània]], torna a l'obediència.
El [[859]], la tendència favorable als regnes regionals encapçalada per Esteve, fill del comte [[Hug d'Auxerre]] i de [[Nevers]] començà a instigar la revolta de [[Carles l'Infant]] contra el seu pare.
