Regne de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 37:
|bandera_s3 =
|imatge_bandera = Royal Standard of the Kingdom of France.svg
|bandera =
|imatge_escut = Grand Royal Coat of Arms of France & Navarre.svg
|símbol =
|mapa = Frontiere francaise 985 1947 small.gif
|aclaració_mapa = Formació territorial del Regne de França
Línia 91:
La dinastia carolíngia fou una família d'origen [[austràsia|austrasià]] de la qual van sortir molts majordoms de palaus per als merovingis (com ara [[Carles Martell]]) abans de prendre la corona amb [[Pipí el Breu]], el [[751]]. Aquest rei va crear un regne de dimensions considerables i va intervenir també fora de les seves fronteres en crear, en particular, els estats papals, després d'una campanya contra els llombards.
El [[regne dels Francs]] (en llatí: ''Regnum Francorum''), unificat pels primers carolingis, va conèixer la seva més gran expansió sota [[Carlemany]] que (elegit pels seus iguals) va ser coronat "Emperador dels francs i dels romans", a [[Roma]] pel [[papa]] el [[Nadal]] del [[800]]. Tota la pompa de l'[[Antiga Roma]], els títols sobre les vestimentes i els símbols, van ser utilitzats per tal de reforçar l'autoritat de l'[[emperador]] d'occident
[[Carlemany]] va estendre el seu regne fins a la [[Saxònia]] a l'est, [[Bretanya]] a l'oest i fins al [[País Basc]] i la [[Marca Hispànica]] al sud, i es va convertir en l'anomenat [[Imperi Carolingi]]. Tanmateix la coronació de Carlemany, i malgrat el restabliment de la pompa imperial romana, representa la mort de l'[[antiguitat tardana]]. Carlemany va saber aprofitar-se d'una propaganda molt eficaç, però, els historiadors són, avui dia, molt crítics quant a aquest “imperi virtual”.
Calia, no obstant, esperar gairebé 50 anys perquè la Frància, terme que va designar originalment els territoris del regne original dels francs, donés a llum a França. Va ser, primerament, coneguda com la Frància occidental en oposició a la Frància oriental, sota el regne del fill petit de Carlemany, [[Carles II el Calb]]. El [[842]], els juraments d'Estrasburg seguits pel [[tractat de Verdun]], el [[843]], van aconseguir establir la distinció entre els territoris que es convertirien en França (occident) i els territoris que es convertirien en la [[Germània]] (orient).
El [[845]], [[Nominoe]], ''[[missus dominicus]]'' de la [[Bretanya]] (''Princeps Veneticae civitatis'') va derrotar les tropes de Carles el Calb en la [[batalla de Ballon]]. La independència de la Bretanya va ser reconeguda per Carles el Calb. Els francs van perdre [[Rennes]], [[Nantes]] i el país de Retz. El [[856]], amb el [[tractat de Louviers]], Erispoe va ser declarat oficialment rei de la Bretanya. El [[tractat d'Entrammes]] del [[863]] va cedir a la Bretanya la regió de [[Maine (França) |Maine]] i una part de l'[[Ducat d'Anjou|Anjou]] i el [[868]], el [[tractat de Compiègne]] el va cedir els drets sobre el [[Cotentin]] i l'[[Avranchin]].
| |||