Conquesta islàmica de Mallorca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/)
m Canviant 'sèquit' per 'seguici', proves bot
Línia 25:
La historiografia debat sobre qui eren els ''rum'' que oferiren resistència, per la polisèmia d'aquesta paraula; per una banda podria referir-se, en un sentit restringit, als [[Imperi Bizantí|bizantins]] o, en un sentit extens, als cristians, doncs en [[897]], una butlla papal fa dependre les illes del bisbat de Girona, mostrant la gran feblesa de les estructures de poder, que han anat quedant molt afeblides amb els successius atacs musulmans.<ref>''[http://books.google.cat/books?id=EaRztuwQ9PcC&pg=PA41&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEgQ6AEwBw#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Síntesis histórica de las Baleares entre el principio de la dominación bizantina y la reconquista cristiana]'' {{es}} Boletin de la Real Academia de la Historia</ref>
 
La '''dominació musulmana a Mallorca''' ([[902]]-[[1229]]) començà quan un poderós home de l'emir de [[emirat de Còrdova|Còrdova]], [[Issam al-Khawlani]], viatjà de camí a la Meca en peregrinació amb més vaixells. Davant una gran tempesta, l'emir i el seu sèquitseguici es refugiaren a Mallorca. Descobrí una illa que no coneixia i al tornar de la seva peregrinació va intentar indagar més sobre ella i informar al seu senyor, l'emir [[Abd-Allah]] de les condicions defensives i l'incità a conquerir-la.
 
Issam al-Khawlaní informà al seu senyor que Mallorca pertanyia a un arxipèlag d'illes que els vells romans anomenaven Baleària. Aviat l'emir envià moltes naus cap a l'arxipèlag, principalment a la més gran per aconseguir la seva conquesta. Malgrat l'oposició, els natius aguantaren 8 anys i cinc mesos. Un cop reintegrat dins l'emirat de Còrdova, l'arribada de sarraïns fou constant.