Revisió del 13:08, 22 oct 2012 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.004 edits m r2.7.2+) (Robot modifica: ro:Charles Martel ← Edició anterior		Revisió del 18:51, 27 oct 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Carles Martell d'Anjou}} '''Carles Martell''' ([[Herstal]], actualment a [[Valònia]], [[Bèlgica]], [[23 d'agost]] del [[686]] – [[22 d'octubre]] del [[741]]) fou fill il·legítim de [[Pipí d'Héristal]] i la seva [[concubina]] [[Alpaida]]. Fou [[majordom de palau]] dels tres [[regnes francs]]: [[Austràsia]] ([[714]] - [[741]]) i [[Nèustria]] i [[regne de Borgonya\|Borgonya]] ([[717]] - [[741]]). [[Fitxer:Charles Martel Saint Denis.jpg\|thumb\|250px\|Tomba de Carles Martell]] Tot i que va ser [[majordom de palau]] dels tres regnes dels [[francs]], en Martell és més recordat especialment per haver guanyat la [[Batalla de Tours]] el [[732]], que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que ~~salvà~~“salvà” [[Europa]] de l'expansió de l'[[emirat de Còrdova]] més enllà de la [[península Ibèrica]]. L'exèrcit franc de Martell derrotà un exèrcit àrab que havia esclafat tota resistència amb què s'havia trobat. L'emirat de Còrdova havia envaït la [[Gàl·lia]] i havia estat aturat a la [[Batalla de Tolosa (721)]]. L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat [[Eudes I d'Aquitània]], que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou [[emir]] a [[Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]], que portà amb ell una força immensa d'àrabs i de [[cavaller]]s [[berbers]], desencadenà una invasió molt més gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense pal·liatius a la [[batalla del riu Garona]], on alguns escrivans occidentals van escriure "Només Déu coneix el nombre de morts" i fugí cap a Carles, cercant ajuda. Així, Eudes desaparegué de la història, mentre que Carles hi entrà. == Avanç franc cap a l'est i el sud == Després de la mort de [[Pipí d'Héristal]] el [[714]], la successió passà al seu nét, encara un nen, [[Teodebald (majordom de palau)\|Teodebald]]. La facció de nobles austrasians que donaven suport a Teodoald estava encapçalada per la seva madrastra, vídua de Pipí, [[Plectruda]]. Carles, que ja era un adult, dirigia una facció rival i va prevaldre en una sèrie de batalles contra tant les invasions de francs [[Nèustria\|neustrians]] com les forces de Plectruda. Entre els [[718]] i el [[723]], Carles consolidà el seu poder per mitjà d'unes quantes victòries i aconseguint la lleialtat d'alguns [[clergue]]s importants. Això ho féu en part donant terres i diners per a la fundació d'[[abadia\|abadies]] com la d'[[Echternach]]. A la dècada següent, Carles encapçalà l'exèrcit franc contra els ducats orientals ([[Baviera]] i [[Suàbia\|Alamània]]), i meridionals ([[Occitània]] i [[Provença]]). Es va encarregar del conflicte amb els [[~~Frísia\|~~frisis]] i els [[saxons]], però la conquesta completa dels saxons i la seva incorporació dins el regne franc haurien d'esperar al seu nét Carlemany. Però el més important va ser que, en lloc de concentrar-se en la conquesta a l'est, es preparà per la tempesta que es preparava a l'oest. Sabent el perill que duien els musulmans després de la [[batalla de Tolosa (721)]]~~, el 721,~~ va utilitzar els anys següents per consolidar el seu poder, i reunir i entrenar un exèrcit veterà que pogués defendre el cristianisme a Tours. == La batalla de Tours == {{Conquesta Omeia d'Hispania}} {{principal\|Batalla de Tours}} [[Fitxer:Steuben - Bataille de Poitiers.png\|thumb\|left\|Batalla de Tours]] Linha 18 ⟶ 19: Durant la batalla, en un indret entre [[Tours]] i [[Poitiers]], els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i l'[[emir]] morí. Mentre que les cròniques occidentals són mers esbossos, les musulmanes detallen que els francs formaren un gran quadre i lliuraren una brillant batalla defensiva. Abans de la batalla, Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí dubtava que els seus homes estiguessin preparats per tal combat, i els hagués volgut fer deixar el botí que els alentia, però va decidir més aviat confiar en els seus cavallers, que mai l'havien fallat. De fet, es pensava que era impossible per a infanteria d'aquella època resistir contra guerrers muntats i amb armadura. En Martell aconseguí inspirar els seus homes perquè aguantessin l'assalt d'una força que els degué semblar invencible, enormes cavallers amb armadura, que a més probablement superaven de llarg en nombre els francs. Però la mort de Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí portà a conflictes entre els generals supervivents, i els àrabs abandonaren el camp de batalla l'endemà de la seva mort, deixant a en Martell un lloc únic en la història com a salvador d'Europa i com a l'únic home que mai aconseguí una victòria tal entre forces tant dispars. Els francs d'en Martell, quasi tots infants sense armadura, aconseguí resistir cavallers amb armadura sense l'ajut d'arcs o armes de foc, una fita d'armes inaudita en la història medieval. A la batalla de Tours, Carles es guanyà el [[sobrenom]] "Martell" per la manera inclement amb què martellejava els seus enemics. Molts historiadors creuen que, si hagués caigut a Tours, probablement l'[[islam]] hauria ~~arrassat~~arrasat la [[Gàl·lia]] i potser la resta de l'[[Europa]] ~~[[catòlic]]a~~cristiana. Altres pensen que el destí del cristianisme tal com el coneixem es decidí en aquesta batalla. Però d'altres opinen que els àrabs tenien poc ~~interés~~interès en ocupar el nord de França. == Retirada musulmana al sud dels pirineus == Linha 24 ⟶ 25: ==Matrimonis i fills legítims== Carles Martell es casà amb [[Rotruda]] ([[690]]-[[724]]) amb qui tingué [[Pipí el Breu]] i [[Carloman (fill de Carles Martell)\|Carloman]]; i també es casà amb [[Suanaquilda]], de qui tingué a [[Gripó]]. ~~Carles Martell es casà amb:~~ * [[Rotruda]] ([[690]]-[[724]]), amb fills: [[Pipí el Breu]]. [[Carloman (fill de Carles Martell)\|Carloman]]. * [[Suanaquilda]] (Swanachilda). ** [[Gripó]] ==Mort == Carles Martell morí el [[22 d'octubre]] del [[741]] a [[Quierzy]], el el que avui és el ''[[département]]'' d'[[Aisne]], a la regió de [[Picardia]] a França. Va ser enterrat a la [[basílica de Saint Denis]] a [[París]]. Els seus territoris foren dividits entre els seus tres fills. [[Pipí el Breu]] va obtenir Provença, Nèustria i Borgonya; a [[Carloman (fill de Carles Martell)\|Carloman]] li va deixar Austràsia amb els territoris germànics. [[Gripó]] va obtenir alguns territoris a Nèustria i a Austràsia però en fou desposseït pels seus germanastres. [[Bretanya]] i [[Aquitània]] i [[Gascunya]] restaven independents, i la [[Septimània]] romania sota domini àrab ([[al-Andalus]]). == Vegeu també == Linha 43 ⟶ 39: {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol = [[Majordom de palau ~~d'Austràsia\|Majordom de palau~~]]<br />d'[[Austràsia]] \|abans = [[Pipí d'Héristal]] \|després = [[Carloman (fill de Carles Martell)\|Carloman]] \|anys = [[714]] - [[741]]}} {{Filera de successions\|títol = [[Majordom de palau ~~de Nèustria\|Majordom de palau~~]]<br />de [[Nèustria]] \|abans = [[Ragenfrid]] \|després = [[Pipí el Breu]] \|anys = [[717]] - [[741]]}} {{Finalitza taula}} {{ORDENA:Martell, Carles}}▼ {{Enllaç AB\|no}} {{Link GA\|no}}▼ {{Majordoms merovingis}} ▲{{ORDENA:Martell, Carles}} [[Categoria:Arnulfians]] [[Categoria:Pipínides]] [[Categoria:Majordoms merovingis]] ▲{{Link GA\|no}} [[als:Karl Martell]]

Carles Martell: diferència entre les revisions