Comtat de Viena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: bg:Виен (графство); canvis cosmètics
Línia 3:
El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itàlia i de [[Metz]]. El seu fills [[Bosó l'antic]] el va succeir i va morir vers el [[855]]. El seu fill [[Bosó de Valais|Bosó]] comte de [[Valais]] fou també comte i va morir el [[874]]. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el [[7 de juliol]] del [[859]] quant va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar a l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el [[879]] però probablement no fou comte titular.
 
Mort Bosó de Valois el [[874 ]] la successió va anar al seus germans [[Bibí de Gorce|Biví]] (abat de Gorce) i [[Hubert de Sant Maurici de Valais|Hubert]] (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Vienne, o al menys ho fou el primer. La branca de Biví va continuar amb el seu fill [[Bosó de Provença]] (879-887) i la d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins el [[895]]).
 
A Teobald comte d'Arle i Vienne el va succeir el [[895]] el seu fill [[Hug d'Arle]] ([[rei d'Itàlia]] el [[925]]), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germà [[Bosó d'Arle]] vers el [[921]] (o [[923]]) i el va governar fins vers el [[934]] en que el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb [[Bosó I de Provença]] ([[925]]-[[935]]) de l'altra branca, però aquest va morir el [[935]] i el [[comtat d'Arle]] van tornar a la branca principal, representada per son germà [[Rotbold el vell]], origen dels [[Comtat de Provença|comtes de Provença]], si be Berta va conservar el títol fins a la seva mort el [[965]], mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de [[Lluís III el Cec|Lluís el Cec]].
Línia 9:
La branca de Bosó de Provença (879-887) va continuar amb el seu fill Lluís el cec, emperador del [[901]] al [[928]], que en fou titular del [[887]] fins al [[926]]. En aquesta data bona part dels seus dominis a Provença van quedar en mans de Bosó I de Provença, fill de [[Ricard el Justicier]] (germà de Bosó de Provença fill de Biví) que va arrodonir els seus dominis pel seu matrimoni amb Berta, de la branca de Teobald, però Bosó va morir el [[935]] i la comtessa Berta tot i que va viure fins el [[965]], va traspassar de facto el comtat d'Arle a son germà Ratbold el vell i el de Vienne al seu cosí Carles Constantí, fill de Lluís el cec.
 
* Per la infeudació de la part sud del comtat origen del comtat d'Albon després Delfinat de Viena o Vienne, vegeu [[comtat d'Albon]] i [[Delfinat del Vienès]]
 
Fou vers la primera meitat del [[segle X]] que s'esmenta un '''vescomtat de Vienne''', del que es coneixen al vescomte Beril·ló (suposat gendre de Bosó d'Arle) I i el seu fill Ratburnus I o Ratburn, la filla del qual, Gerberga, era casada amb [[Folc II el Bo d'Anjou]]. El fill de Ratburnus I, Ratburnus II també fou vescomte a la segona meitat del segle.
Línia 19:
== Lista de comtes ==
 
* Boui, després del 750
* Bosó I l'antic, vers 800-855
* Bosó II de Valais 855-874
* Sant Girart, comte administrador vers 855-879
* Biví 874-879
* Hubert 874?-879?
* [[Bosó de Provença|Bosó III de Provença]] 879-887
* Teobald d'Arle i Vienne 879?-895
* [[Hug d'Arle]] 895-921 o 923 (rei d'Itàlia 925-946)
* [[Bosó d'Arle|Bosó IV d'Arle]] 921 o 923-935
* Berta 935-965
* Carles Constanti 935-963
* Patton 963-vers 1025
* després de 1003 part forma el comtat d'Albon i part el de Mauriene vers principis del segle XI.
* Gerard vers 1025-1084
* Estevaneta 1084-1085
* Esteve I l'intrèpid 1085
* unió de facto a Mâcon 1085
 
 
{{ORDENA:Comtat De Viena}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Comtats de França|Viena]]
[[Categoria:Viena del Delfinat]]
 
[[bg:Виен (графство)]]
[[de:Grafschaft Vienne]]
[[en:Count of Vienne]]