Diferència entre revisions de la pàgina «Nekhen»

233 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
m (Robot afegeix: ur:نخن)
[[File:Excavations At Kom-El-Ahmar. (1910) - TIMEA.jpg|thumb|280px|Excavacions a la zona de Neken (1910)]]
'''Nekhen''' és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics '''Hierakonpolis''' o Hieracompolis (català '''Hieracòmpolis'''). El seu nom modern és '''Kom al-Ahmar''' (Monticle vermell) prop de la qual el [[2005]] es va trobar una necròpoli predinàstica. Fou capital del nomós III del [[Alt Egipte]]. Està a uns 650 kms al sud de [[El Caire]] entre les ciutats d'[[Esna]] (Isna) i [[Edfú]] (Idfú).
 
Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó ([[Horus]]). Va substituir en l'hegemonia a Nubt ([[Naqada]]) vers el [[3300 aC]]. [[Narmer]] (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i [[Baix Egipte]]. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons Narmer i Khasekhemui, però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el [[nomós]] III de l'Alt Egipte, anomenat [[Ten]] o Capella rural) va passar a [[Nekheb]] o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).
[[File:NarmerPalette-CloseUpOfProcession-ROM.png|thumb|left|Detall de la paleta de [[Narmer]].]]
 
A Hierakonpolis es va trobar la famosa [[Paleta de Narmer]], datada el [[3168 aC]], avui al [[Museu Arqueològic del Caire]], que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. [[3000 aC]]), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. [[3100 aC]]), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del [[2200 aC]]), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. [[2300 aC]]), la casa més antiga conservada ([[3600 aC]]), la primera fàbrica (c. [[3600 aC]]), el temple més antic ([[3400 aC]]), la primera mòmia ([[3600 aC]]), el primer pentinat ([[3500 aC]]), la primera tomba per un elefant ([[3500 aC]]) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques.
 
Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de [[Napoleó]], el [[1798]]. Quibell i Green hi van ser el [[1897]]; Garstang el [[1905]] i [[1906]]; De Morgan el [[1908]]; Burton el [[1927]]; Lansing el [[1934]]. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.
 
{{commonscat|Hierakonpolis}}
 
[[Categoria:Llocs de l'Alt Egipte]]
9.797

modificacions