És força poc conegut que la fórmula de Rousseau «L'obediència en la llei que és prescrita és la llibertat.» ''(Llibre I, Capítol 8)'', ha influenciat fortament la noció d'autonomia del subjecte a [[Kant]]. Roger Vernaux ''(Le vocabulaire de Kant, tome II, Paris, 1973, p. 224)'', escriu que «La doctrina kantiana significa interioritzar en la persona i per a la seva vida moral, la llibertat civil tal com Rousseau l'ha definit per a la vida social... » val la pena de subratllar-ho perquè [[Gellner]] a ''Nations et nationalismes'' considera que la noció d'autonomia aplicada als pobles o a les nacions, participa d'una mena d'importació del vocabulari de Kant a la política, mentre que, al contrari, és el pensament polític de Rousseau que Kant ha importat (legítimament d'altra banda) en la seva filosofia moral, en la [[Crítica de la raó pràctica]].
