Mandràgora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: lv:Mandragora |
|||
Línia 28:
La mandràgora té una gran tradició en el folklore europeu i del [[Pròxim Orient]]. S'utilitzava tant a la [[medicina tradicional]] com a la [[bruixeria]].<ref>Paul Christian, ''The History and Practice of Magic''. 1963</ref>
Antigament hom atribuïa a les mandràgores fortes propietats [[afrodisíaques]], afirmant que provocava el desig immediatament. Així la mandràgora és una de les espècies vegetals esmentades a la [[Bíblia]], al [[llibre del Gènesi]] 30:14-16, amb el nom de ''dudaïm'' (sg.: dudai):
:''Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, trobà mandràgores al camp i les portà a Lia, la seva mare. Aleshores Raquel digué a Lia: “Dona'm, si et plau les mandràgores del teu fill!” I li respongué: “Et sembla poc d'haver-me pres el marit que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D'acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” Al capvespre, quan [[Jacob]] tornava del camp, Lia li va sortir a l'encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t'he aconseguit a canvi d'unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.”''<ref>[http://www.ibecat.org/biblia/AT/Genesi/GENESI30.htm Gènesi 30; Gelosia entre Raquel i Lia]</ref>
També són esmentades al [[Càntic dels Càntics]] 7:14:
:“''<sup>14</sup> Les mandràgores exhalen perfum,
i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:
de novells i de vells encara;
els he reservats per a tu, estimat meu!”''<ref>[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12048621999195962976846/p0000046.htm#I_425_ Càntic dels Càntics].</ref>
Hom creia que les mandràgores creixien espontàniament als llocs on les gotes de [[semen]] d'un [[penjament|penjat]] havien caigut a la terra. Amb tal de que la mandràgora no perdés el seu poder, el treball de desarrelar-la de la terra ho havia de fer un [[gos]] famèlic, al qual després hom havia de donar carn.
Alguns textes que emfatitzen el poder guaridor de la mandràgora: ''.. .un home malalt d'un mal incurable per al qual és va cap remei, ni herba ni mandràgora.''<ref>Marie-Claire Zimmermann, Anne Charlon et al. ''Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol 2. Universitat de Paris IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat</ref>
| |||