Diferència entre revisions de la pàgina «Híbrid»

35 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
r2.7.3) (Robot afegeix: th:พันทาง; canvis cosmètics
m (hi)
m (r2.7.3) (Robot afegeix: th:พันทาง; canvis cosmètics)
 
Els híbrids interespecífics generalment es denominen segons una convenció; primerament una part del nom corresponent al nom de l'espècie del pare i una altre part corresponent al de la mare. Als híbrids de plantes es dóna un nom botànic acord amb el [[Codi Internacional de Nomenclatura per Plantes Cultivades]], que complementa al [[Codi Internacional de Nomenclatura Botànica]].
== Hibridació ==
Es parla d'hibridació de subespècies o varietats i de races obtingudes artificialment produïdes per dos mètodes:
* Hibridació natural: Quan l'híbrid es creua en ambients naturals, sense la intervenció humana.
#El segon tipus d’híbrids consistirien en creuaments entre poblacions, races o [[cultivar]]s dins de la mateixa espècie. Aquest significat sovint es fa servir en creuaments de plantes i animals on els híbrids es produeixen de manera comuna i es seleccionen perquè tenen característiques que no es troben o són presents de manera inconsistent en les individus progenitors o les poblacions. El flux de material genètic entre poblacions o races sovint s’anomena “hibridació”
 
== Tipus d’híbrids ==
Depenent dels progenitors, hi ha un gran nombre de tipus d’híbrids;<ref>Wricke, Gunter, and Eberhard Weber. 1986.
''Quantitative genetics and selection in plant breeding.'' Berlin: W. de Gruyter. Page 257.</ref>
 
*''Híbrid de creuament simple'' (en anglès:''Single cross hybrids'' ) resulten del creuament de dos organismes de veritable raça de creuament ([[w:en:true breeding organism]]) i produeixen una gneració F1 anomenat un [[Híbrid F1 ]] (F1 és la forma abreujada de Filial 1, que significa "primera descendència"). El creuament entre dues línies homocigòtiques diferents produeix un híbrid F1 que és heterocigòtic; que té dos al•lels, un contribuït per cada progenitor i típicament un és [[Dominància|dominant]] i l’altre és [[recessiu]]. La generació F1 també és [[fenotip|fenotípicament]] homogènia produint una descendència que és similar a les altres..
* ''Híbrids de creuament doble'' (''Double cross hybrids'') resultat de l’encreuament entre dos híbrids diferents F1.<ref>J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham ''Analysis of Double Cross Hybrid Populations.'' J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham Biometrics, Vol. 18, No. 2 (Jun., 1962), pp. 229-244 doi:10.2307/2527461</ref>
*''Híbrid de creuament de tres vies'' (''Three-way cross hybrids'') resultat de l’encreuament entre un progenitor que és un híbrid F1 i un altre d’una línia interna (''inbred'') .<ref>Roy, Darbeshwar. 2000. ''Plant breeding analysis and exploitation of variation''. Pangbourne, UK: Alpha Science International. Page 446.</ref>
* ''Híbrids de poblacions'' (''Population hybrids'') resulten de l’encreuament de plantes o a nimals dins una [[població]] amb una altra població. Aquesta inclou els encreuaments entre organismes com híbrids interespecífics o creuaments dins de races diferents.
 
== Híbrids interespecífics ==
Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. ISBN 0-393-95021-2 </ref>L'esterilitat es deguda al diferent nombre de cromosomes, per exemple el [[ruc]] té 62 cromosomes i el [[cavall]] 64 i la descendència (la [[mul]]a) té 63 cromosomes. Les mules i altres híbrids interespecífics són normalment estèrils ja que no poden produir [[gàmetes]] viables ja que el cromosoma extra no poden fer un parell homòleg durant la [[meiosi]] i no es forma esperma ni òvuls viables. Tanmateix s'ha informat de mules femelles fèrtils en alguns casos quan el pare és un ruc.<ref>{{cite web|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3378453&dopt=Abstract|title=McBeath S, Tan PP, Bai Q, Speed RM.|year=1988}}</ref>
 
* [[Llavor híbrida]].
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
{{ORDENA:Hibrid}}
 
[[Categoria:Genètica]]
 
[[sr:Хибрид]]
[[sv:Hybrid (biologi)]]
[[th:พันทาง]]
[[tr:Melez (biyoloji)]]
[[uk:Гібрид]]
199.705

modificacions