Sultanat de Gujarat: diferència entre les revisions

enllaços
Cap resum de modificació
(enllaços)
El seu successor Ahmad I (1410-1442) va fundar Ahmadabad o Ahmedabad, que des de les hores fou sempre la principal ciutat del Gujarat; va recuperar Bombai i Salsette dels reis bahmànides del Dècan.
 
[[Mahmud Shah I Begra Gudjarati]] (Baykara) Saif al-Din (1458-1511) va conquerir [[Girnar]] ([[1471]]) i va saquejar [[Dwarka]] Bet ([[1473]]) i va arribar a l'est de la vall del Tapti fins a Thalner dominant també el territori entre les [[muntanyes dels Ghats]] i la mar de [[Surat]] a [[Bombai]]; va seguir amb les lluites tradicionals contra Malwa a l'est i [[Khandesh]] al sud i va construir una gran flota per dominar als pirates de les illes. Els pirates no eren els únics que amenaçaven la costa, ja que en aquesta època van arribar els europeus: [[Vasco deda Gama]] desembarcava a [[Costa Malabar|Malabar]] el [[1498]]; el conflicte dels portuguesos amb els mamelucs egipcis pel comerç de l'Índia va portar a l'enfrontament: el almirall Husein, cap de la flota mameluca a la [[mar Roja]], fou enviat el [[1508]] a Gujarat amb una esquadra ben equipada i mariners veterans de les guerres amb els cristians a la Mediterrània; la flota de Gujarat, sota el governador de [[Diu]], se li va unir tot i els intents de [[Lourenço de Almeida]] d'evitar l'aliança; els portuguesos foren derrotats en un combat naval que va durar dos dies prop de Chaul, i Lourenço de Almeida va morir; però al cap de pocs mesos, el [[2 de febrer]] de [[1509]], el pare de Lourenço, el virrei [[Francisco de Almeida]], va derrotar a la flota aliada en aigues de Diu. El [[1510]] el sultà de Gujarat va oferir el port de Diu al portuguès Albuquerque, el conqueridor de [[Goa]], i una factoria lusitana s'hi va establir el [[1513]] (la fortalesa es va construir el [[1535]]).
 
[[Bahadur Shah Gudjarati]] (1526-1537) va imposar la seva superioritat als rajputs de la muntanya i als reis del Dècan i el 1531 va annexionar Malwa. Una revolta rajput i l'avanç dels mogols dirigits per Humayun, fill de Baber, van fer perdre al sultà el poder per un temps (1535) pero el va recuperar el 1536 per acabar morint l'any següent a traició en un vaixell portuguès on havia estat convidat.
El sultanat va existir fins a la conquesta per l'emperador mogol Akbar el Gran. Aquest fou cridat a Gujarat pel regent Itimad Khan que no podia controlar el país. Va iniciar la campanya el juliol de [[1572]] sortint de [[Fatehpur Sikri]]. Va arribar a Patan, la capital del Gujarat el novembre. Allí va rebre la submissió dels nobles. Va continuar el seu camí cap a [[Khambayat]] i pel camí va saber d'una revolta a [[Ahmedabad]] d'alguns nobles que fou sufocada ràpidament. Cap al sud els seus parents els [[Mirzà]], descendents de Tamerlà, que ara eren senyors de [[Surat]], [[Baroda]], [[Bharoc]] i [[Champaner|Campaner]], i els ''habshis'', se li van oposar, però foren derrotats per les forces imperials a la batalla de Sarnal el [[23 de desembre]] de [[1572]]; Surat fou assetjada i va capitular el [[26 de febrer]] de [[1573]]. Llavors Akbar va donar per acabada la campanya i va retornar a Fatehpur Sikri (abril del 1573). Gujarat va esdevenir una província (''suba'') mogol amb setze ''sarkars'' (districtes) que van substituir als 25 districtes que havia arribat a tenir Gujarat. Poc després de sortir Akbar, els Mirzà es van revoltar altre cop i es van unir als ''habshis''. El governador mogol va quedar assetjat a [[Ahmedabad]] i Akbar va retornar en 9 dies de marxes forçades i va derrotar als rebels a la batalla d'Ahmedabad (setembre del [[1573]]). Encara que hi va haver una revolta menor dels Mirzà el [[1577]] només va caler un cos expedicionari mogol enviat per reprimir el intent.
 
Muzaffar III, el darrer sultà, havia estat fer presoner el [[1572]]; el [[1578]] es va escapar del seu captiveri i es va presentar a Gujarat on va fomentar una rebel·lió el [[1583]] i per sis mesos fou sultà amb poders; després va haver de fugir però va seguir oferint una mica de resistència aïllada durant deu anys. Fou finalment capturat el [[1593]] i es va suïcidar.
 
== Llista de sultans==