Mikhaïl Skóbelev: diferència entre les revisions

Fou promogut a [[General Major]], condecorat amb l'[[Orde de Sant Jordi]], i va designar al primer governador de l'[[óblast]] de [[Fergana (ciutat)|Ferghana]]. En la Guerra turca de 1877 es va apoderar del pont sobre el [[Siret]] a Barbosi (avui un barri de [[Galați]], on el Siret desemboca al [[Danubi]]) a l'abril, i el juny va creuar el [[Danubi]] amb el vuitè cos. EllVa vacomandar ordenarla alsbrigada caucàsicsde [[cosac]]s Brigadadel Caucas en l'atac dedels lesturons verds turons dea la [[Setge de Plevna#El setge|segona batalla de Pleven]]. El [[Batalla de Lovtxa|capturàCapturà Lovetx]] el 3 de setembre, i es va distingir de nou en la lluita desesperada dels turons verds ala la [[Setge de Plevna#El setge|tercera batalla de Pleven]]. Promogut com una [[tinent general]], i donatal el comandamentfront de la 16ena Divisió 16, va prendre part en lael inversiósetge de Pleven i també al [[Setge de Plevna#El setge|combat del 9 de desembre]], quan Osman Paixà es va rendir, amb el seu exèrcit. El gener de 1878 es vanva creuar els Balcans [[Balcans]] enemmig d'una dura tempesta severade derrotaneu alsi derrotà els turcs ena Xeinovo, prop de [[Batalla del Pas de Xipka|Xipka]], i la captura decapturà 36.000 homes i armes90 de foc 90canons.

Va tornar aal [[Turquestan]] després de la guerra, i el 1880 i 1881 a més es va distingir per la recuperació dels desastres causats pels turcmans Tekke següenttekke: després del [[LlocSetge de GeoktepeGök Tepe]] es va apoderar de [[GeokGök Tepe | la ciutat]], i, després ded'una moltgran massacrecarnisseria, aconseguí la reducciórendició de ladel [[Turkmenistan | Akhal-Tekke]]. país de la seva presentació<ref>[http://www.google.co.uk/books?vid=OCLC08187146&id=QbB2voTKDrYC Lansdell, Henry (1885) ''Russian Central Asia: Including Kuldja, Bokhara, Khiva and Merv'' S. Low, Marston, Searle and Rivington, London, pp. 464-465]</ref>Es S'estavatrobava avançant ena [[AshkhabadAşgabat]] i Kalat i -Nadiri quan va ser rebutjatdesautoritzat i retiratcridat delaltre mercatcop. Se li va donar el comandament a [[Minsk]]. La raó oficial per al seu trasllat a Europa va ser per apaivagar l'opinió pública europea sobre la massacre de GeokGök Tepe. Alguns han suggerit que patia de deliris de grandesa i mostrantmostrava signes d'ambició política.<ref>Peter Hopkirk,"The Great Game",1994,page 408,</ref>

En els últims anys de la seva vida, SkobelievSkobelev participarparticipà activament en la política, el suport a les idees de [[nacionalisme rus]] i militant [[paneslavisme]]. .<ref>Astrid S. Tuminez (2000), ''Russian Nationalism Since 1856: Ideology and the Making of Foreign Policy'', p. 77. Rowman & Littlefield, ISBN 0-8476-8884-4</ref> També ha estat reconegut com un dels primers promotors del concepte "[[Rússia per als russos]]"..<ref>{{ru}} Иванов А. «Россия для русских»: pro et contra // Трибуна русской мысли. Религиозно-философский и научно-публицистический журнал. 2007. № 7. Сентябрь. С. 92.</ref> A principis de 1882, van pronunciar discursos en [[París]] ia Moscou, la predicció d'una lluita desesperada entre eslaus i alemanys. <ref> Novikova, Olǵa Alekseevna i Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ' 'Skobeleff i la causa eslava, per OK'' Longmans, Green & Co, London, </ref> Ell era alhora va recordar a Sant Petersburg. S'allotjava en un hotel de Moscou, en el seu camí a la seva finca, quan va morir sobtadament d'un atac de cor el 7 de juliol de 1882. <ref> En les seves memòries, Frank Harris informa que un funcionari rus li va dir que Skobeliev va morir en un bordell , no és un hotel: vegi'' La meva vida i amors'' (Nova York: Grove Press, 1963)., 232-33 </ref> A Rússia era un home molt popular al moment de la seva mort, i no és sorprenent, seva mort va despertar sospites entre molts. Després de tot, ell era un home relativament jove (38) i vigorós. Mort primerenca Skobeliev va privar Rússia d'un gran líder militar <ref> [[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]] va escriure:. "La seva derrota davant l'exèrcit rus és un que és difícil de reemplaçar, i ha de ser profundament lamentada per tots veritables soldats. És trist, molt trist perdre als homes tan útils i tan dedicat a la seva missió ".[http://books.google.com/books?id=Kj4BAAAAQAAJ&pg=PPA387,M1#PPA387,M1 Novikova, Olǵa Alekseevna and Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ''Skobeleff and the Slavonic cause, by O.K.'' Longmans, Greene & Co., London, p. 387]</ref> Això es va fer especialment evident durant la [[Guerra russojaponesa]] de 1904-05. Els generals russos al comandament en aquesta guerra eren homes de la generació Skobeliev, però cap d'ells tenia el seu geni militar o carisma.