Diferència entre revisions de la pàgina «Anestèsia epidural»

cap resum d'edició
m
[[Fitxer:Epidural.JPG|thumb|Epidural.]]
L''''anestèsia epidural''' o '''anestèsia peridural''', també coneguda simplement com '''epidural''' consisteix en la introducció d'un anestèsic local en l'espai epidural, bloquejant d'aquesta manera les terminacions nervioses en la seva sortida a la [[medul·la espinal]]. Per tant la seva distribució serà [[metàmera|metamèrica]], és a dir que s'anestesiarà la zona del cos que correspon als nervis on a arribat l'anestèsic local que s'hagi injectat. Va ser descoberta l'any 1921, per [[Fidel Pagés]].
[[Image:Epiduraldiagram.png|thumb|rightesquerra|250px|SeccióDiagrama representant una secció sagital de la columna vertebral amb la trajectòria de la punció a través del disc intervertebral (no està dibuixat a escala).]]
La tècnica de punció epidural es realitza amb el pacient assegut o en posició cúbit lateral i es punciona l'espai entre les dues [[apòfisiApòfisi espinosa|apòfisis]]s posteriors de la [[vèrtebra]]. El nivell de punció està en funció de la zona que es desitja anestesiar. La punció lumbar, que és la més freqüent, es fa en els espais vertebrals entre dues vèrtebres lumbars i s'anestesia la zona abdominal.
 
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes elles consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en lloc de punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o aigua. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre s'atravessaes travessa músculs o lligaments es produeix una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i permet buidar l'aire o aigua. Aquest és el signe que s'ha arribat a l'espai epidural. En aquest lloc s'introdueix el fàrmac ha administrar i el [[catèter]] si cal.
L''''anestèsia epidural''' o '''anestèsia peridural''', també coneguda simplement com '''epidural''' consisteix en la introducció d'un anestèsic local en l'espai epidural, bloquejant d'aquesta manera les terminacions nervioses en la seva sortida a la [[medul·la]]. Per tant la seva distribució serà [[metàmera|metamèrica]], és a dir que s'anestesiarà la zona del cos que correspon als nervis on a arribat l'anestèsic local que s'hagi injectat. Va ser descoberta l'any 1921, per [[Fidel Pagés]].
 
La tècnica de punció epidural es realitza amb el pacient assegut o en posició cúbit lateral i es punciona l'espai entre les dues [[apòfisi]]s posteriors de la [[vèrtebra]]. El nivell de punció està en funció de la zona que es desitja anestesiar. La punció lumbar, que és la més freqüent, es fa en els espais vertebrals entre dues vèrtebres lumbars i s'anestesia la zona abdominal.
 
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes elles consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en lloc de punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o aigua. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre s'atravessa músculs o lligaments es produeix una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i permet buidar l'aire o aigua. Aquest és el signe que s'ha arribat a l'espai epidural. En aquest lloc s'introdueix el fàrmac ha administrar i el [[catèter]] si cal.
 
L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobre tot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En l'[[apendicitis]] que correspon a aquesta zona no està indicada perquè es pot produir dolor.
 
[[Categoria:Anestesiologia i reanimació]]
[[Categoria:Tractaments mèdics]]
 
[[ar:تخدير فوق الجافية]]
219.987

modificacions