Dona amb antifaç: diferència entre les revisions

Se’l considera el pintor elegant i distingit per excel·lència; tot el que concebia portava el segell de la finor, que revelava el seu gust exquisit, sense perdonar cap detall que no contribuís al bon efecte de la composició. Sempre natural sense caure en la vulgaritat, tenia personalitat pròpia, les seves obres no es podien confondre. En la representació d’aquest divertiment, que per la societat d’aquells anys era tota una esdevinença, es va distingir entre altres artistes prou importants, arribant en aquest gènere a un punt de perfecció que la majoria no van aconseguir. No era gens fàcil expressar-se amb elegància i amb un to no només anecdòtic. A Catalunya es van significar pel mateix tema Francesc Masriera, Francesc Miralles, Manuel Cusí, o el valencià Cecilio Pla, entre altres. Al llarg del temps i fins al final de la seva dilatada vida, Ribera no va renovar els seus models, això sí va tenir cura de fondre’ls en

l’ambient, valorant l’harmonia del conjunt més que la parcialitat o els fragments aïllats.

 

== Referències ==