Dona amb antifaç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 22:
Romà Ribera i Cirera fou admirat com un artista de dibuix ferm que pintava fidelment, amb fluïdesa, moviment, expressió i intenció a uns personatges que encara no eren comuns a la nostra terra. Diverses revistes il·lustrades d’aquells anys –La Ilustración Española y Americana, La Ilustración Artística, Álbum Salón, ...- van reproduir a les seves portades i interiors gran nombre d’obres de Ribera, dedicant-li el crític [[Josep Yxart]] elogiosos comentaris, així com també ho van fer des de la premsa, [[Josep Roca i Roca]], [[Raimon Casellas]], o Alfredo Opisso Viñas. Concretament una Ilustración Artística de 1892, va reproduir una obra molt semblant a la que tractem, però més rica en detalls, que es titula "Antes del baile": la noia té gairebé el mateix perfil la mateixa expressió encisada, manté la màscara amb la mateixa postura, però el fons no és neutre; s’identifiquen els elements, i la cadira on ella es troba asseguda.
Poc temps després la mateixa publicació parla de la fama universal de Ribera a qui consideren una primera figura dins l’[[art modern]] espanyol, en el que havia exercit gran influència. Les seves boniques noies amb antifaç ocupen algunes de les seves portades: "En las máscaras", "En el baile".
Se’l considera el pintor elegant i distingit per excel·lència; tot el que concebia portava el segell de la finor, que revelava el seu gust exquisit, sense perdonar cap detall que no contribuís al bon efecte de la composició. Sempre natural sense caure en la vulgaritat, tenia personalitat pròpia, les seves obres no es podien confondre. En la representació d’aquest divertiment, que per la societat d’aquells anys era tota una esdevinença, es va distingir entre altres artistes prou importants, arribant en aquest gènere a un punt de perfecció que la majoria no van aconseguir. No era gens fàcil expressar-se amb elegància i amb un to no només anecdòtic. A Catalunya es van significar pel mateix tema [[Francesc Masriera]], [[Francesc Miralles]], [[Manuel Cusí i Ferret]], o el valencià [[Cecilio Pla]] Gallardo, entre altres. Al llarg del temps i fins al final de la seva dilatada vida, Ribera no va renovar els seus models, això sí va tenir cura de fondre’ls en
l’ambient, valorant l’harmonia del conjunt més que la parcialitat o els fragments aïllats.