Revisió del 03:20, 14 oct 2012 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.042 edits m r2.7.3) (Robot modifica: it:Shah 'Abbas I ← Edició anterior		Revisió del 14:33, 2 nov 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m 'Matar' és un verb transitiu Edició següent →
Línia 3: '''Abbas I de Pèrsia''' (en [[persa]]: شاه عباس بزرگ, ''Shăh Abbās-e bozorg''), també conegut com a '''Abbas I el Gran''' <ref>{{GEC\|0000082}}</ref> ([[27 de gener]] de [[1571]]-[[19 de gener]] de [[1629]]) fou [[xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]], fill i successor de [[Muhammad Khudabanda]] el [[1588]]. Va morir a [[Mazanderan]] el [[1629]] després de regnar 41 anys. El xa [[Ismail II]] va ordenar eixorbar o matar a diversos parents entre els quals Abbas; nou d'aquestos parents almenys foren morts o cegats però abans de la mort d'Abbas, que era a Herat, Ismail II fou assassinat per un grup d'amirs el [[24 de novembre]] de [[1577]]; l'orde contra Abbas fou revocada; aquesta revocació haguera arribat tard, però el governador d'Herat, Ali Kuli Khan Shamlu la va demorar tant com va poder; llavors aquest fou nomenat preceptor del príncep. A Ismail II li va succeir Sultan Muhammad Shah ([[Muhammad Khodabanda]]), el pare d'Abbas, el qual era ja gran i patia de manca de vista; estava dominat per la seva dona Mahd-e Olya i després per un grup de caps de les tribus torkman i takkalu; el abril/maig del [[1581]] les tribus ostajlu i shamlu es van revoltar al [[Khurasan]] i van jurar fidelitat a Abbas i fins i tot van emetre moneda en nom seu, però l'exèrcit reial va anar al Khurasan i va desfer la revolta ràpidament i el seu cap, Ali Kuli Khan Shamlu, el governador d'Herat i preceptor d'Abbas, va jurar fidelitat al xa i al seu hereu designat Hamza Mirza (germà d'Abbas). Línia 15: Abbas pensava secretament eliminar el poder dels kizilbaixi, però aquestos eren la força de l'exèrcit persa, i per això va ordenar formar un nou exèrcit reclutat entre els ''golaman-e kassa-ye sarifa'' ("servidors de la corona") coneguts com els ghulam o golams (golam = jove, servidor, esclau) dels quals molts eren georgians, armenis i circassians cristians capturats en les expedicions safàvides al Caucas (alguns georgians eren voluntaris) i s'havien convertit al islam sent entrenats pel servei de al corona. La lleialtat dels golams era al xa i no a la tribu. Un golam, Allahverdi Khan, va acceptar matar a Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poderós. Progressivament els golams van substituir als kizilbaixis. El nou exèrcit plantejava però problemes: els kizilbaixis estaven manats per caps tribals que eren governadors de província i utilitzaven les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves províncies com a terres de la corona per mantenir al seu exèrcit. La influència dels golams es va accentuar: el ''qollar-aqasi'' (comandant dels regiments de golams), i el ''tofangci-aqasi'' (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals càrrecs de l'estat; el ''amir al-omara'' (comandant en cap dels kizilbaixis) en canvi, va perdre importància fins a desaparèixer, quedant nomes el ''qurci-basi'', el comandant de les forces kizilbaixis que restaven. Abbas va crear el càrrec de ''sardar-i lashkar'' (comandant en cap de l'exèrcit) que va donar al georgià Allahverdī Khan. Després es va crear el títol de ''sepahsalar'' (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El càrrec de ''wakil'' va desaparèixer mentre es reforçava el de visir (cap de l'administració). Al començament del seu regnat els uzbeks es van apoderar de [[Mashad]] i [[Herat]] i van saquejar [[Sistan]] ([[1588]]). Poc després, el [[1590]]/[[1591]] els moguls ocupaven [[Kandahar]] que els perses dominaven des del [[1537]]. Abbas per tenir el camp lliure a orient, va signar amb els otomans un tractat de pau desfavorable el [[1589]]/1590 en el que Azerbaidjan, Karabagh, Gandja, Karadjadagh i part de Geòrgia, de Luristan i de Kurdistan restaven en mans dels turcs.

Abbas I el Gran: diferència entre les revisions