El Sol (diari): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'pretenciós' per 'pretensiós'
Línia 1:
'''El Sol''' va ser un [[periòdic]] madrileny, il·lustrat, liberal i regeneracionista, fundat l'[[1 de desembre]] de [[1917]] per [[Nicolás María de Urgoiti]], director de La Papelera Española i desaparegut amb la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Dues idees van presidir la fundació d' ''El Sol'' en la ment d'Urgoiti. Un interès comercial i un interès de caràcter cultural i polític, per al qual va trobar l'entusiasta col·laboració de [[José Ortega y Gasset]], que va abandonar ''El Imparcial'', per a convertir-se en el màxim inspirador ideològic i en el col·laborador estrella del nou periòdic.
 
''El Sol'' defensava un projecte reformista, una reforma sentida com una necessitat urgent pels sectors més progressistes i dinàmics de la burgesia i els intel·lectuals, que ja havia presidit en 1915 la fundació de la revista ''España''. ''El Sol'' mostra també comprensió i simpatia per un moviment obrer organitzat i constructiu, concretament el [[socialisme]], al que aspira a ajudar a orientar en un sentit evolutiu i reformista. Va prestar gran atenció no només al [[catalanisme]] i al [[nacionalisme basc]], sinó en general a la vida de províncies. Va comptar amb una informació estrangera superior al que era habitual en la premsa de l'època. Escrit per intel·lectuals d'altura, renunciant per principi a la informació sobre loteries i a la crítica taura, i passant de puntetes sobre crims i altres assumptes sagnants o escandalosos, temes preferits pel gran públic, ''El Sol'' no va ser, ni podia ser, un periòdic popular. Encara que no hi faltava entre les persones cultivades algunes a qui irritava el to del periòdic, que jutjaven pretencióspretensiós i pedant.
 
En l'òrbita del programa intel·lectual de José Ortega y Gasset, aquesta publicació disposava d'una excel·lent plantilla de redactors dirigida per [[Félix Lorenzo]], ''Heliófilo'', qui va ser substituït per [[Manuel Aznar Zubigaray]] des del 14 de setembre de [[1918]] fins al 28 de març de [[1922]]. A l'abril de [[1924]] [[Ramón J. Sender]] va entrar a formar part de la seva plantilla. Les vinyetes de [[Lluís Bagaria]] van contribuir a crear una imatge de marca representativa del tàndem Urgoiti-Ortega.