Obre el menú principal

Canvis

m
claudàtor
El 1593 va ser nomenat governador d'Àustria pel seu germà, l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]], emperador del Sacre Imperi. Va formar una estreta aliança amb el bisbe de Viena, [[Melchior Klesl]], que més tard es va convertir en el seu principal conseller. El 1605 Maties va obligar a l'emperador malalt que li permetés fer front als protestants hongaresos rebels. El resultat va ser el [[Tractat de Viena (1606)|tractat de Viena]] de 1606, que garantia la llibertat religiosa a Hongria i garantia el dret de [[Transilvània]] a elegir els seus propis prínceps independents en el futur. En el mateix any, Maties va ser reconegut com a cap de la casa d'[[Habsburg]] i com a futur emperador del Sacre Imperi Romà, com a resultat de la malaltia de Rodolf. Aliant-se amb els estats d'Hongria, Àustria, i [[Moràvia]], Maties va obligar al seu germà a donar el govern d'aquestes terres a ell mateix el 1608. L'exèrcit de Maties llavors va fer presoner a Rodolf al seu castell a [[Praga]], fins 1611, quan Rodolf es va veure obligat a cedir la corona de Bohèmia al seu germà.
 
Després de l'elecció de Maties com a emperador del Sacre Imperi, la seva política estava dominada per Klesl, que esperava arribar a un compromís entre l'[[Església Catòlica Romana]] i els estats protestants del Imperi per tal de enfortir-lo. Maties ja havia estat obligat a atorgar concessions als religiosos protestants a Àustria i Moràvia, així com a Hongria, quan s'havia aliat amb ells contra Rodolf. Maties va empresonar a Jordi Keglević que era el comandant en cap, general, vice-Ban de [[Croàcia]], [[Eslavònia]] i [[Dalmàcia]] i des de 1602 baró a [[Transilvània]], però aviat el va deixar lliure de nou. En aquest moment el [[Principat de Transilvània]] era un estat plenament autònom, però només semi-independent sota la nominal [[sobirania]] de l'[[Imperi Otomà]], on era l'època del [[Sultanat de les Dones]].
 
Les polítiques conciliatòries de Maties es van oposar als Habsburg catòlics més intransigents, en particular el germà de Maties, [[Maximilià III d'Àustria]], que esperava assegurar la successió per l'inflexible catòlic Ferran III, després emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]). L'inici de la [[defenestració de Praga|revolta de la Bohèmia protestant]] el 1618 va causar l'empresonament de Klesl per Maximilià que va revisar les seves polítiques. Maties, vell i malalt, no va poder evitar una presa de control per la facció de Maximilià. Ferran, que ja havia estat coronat rei de Bohèmia (1617) i d'Hongria (1618), va succeir a Maties com a emperador del Sacre Imperi.
53.727

modificacions