|
[[Fitxer:Französischer Meister um 1500 001.jpg|thumb|Miniatura del ''Llibre del cor d'amor enamorat'', descrivint l{{'}}''Amor donant al desig del cor del rei malalt'']]
{{Traducció|fr|Livre du cœur d'Amour épris}}
[[Fitxer:Le Livre du cœur d'amour épris3.jpg|thumb|Una altra miniatura]]
[[Image:Französischer Meister um 1500 001.jpg|thumb|Miniature du ''Livre du cœur d'Amour épris'', dépeignant '' ''Amour donnant à Désir le cœur du roi malade''']]
[[Image:Französischer Meister um 1500 001. jpg|thumb|Miniatura delEl '''Llibre del cor d'Amoramor enamorat'', descrivint '''' Amorés donantuna anovel·la Desigal·legòrica eldel corduc del[[Renat rei malaltI|René d''Anjou]].
[[File:Le Livre du cœur d'amour épris3.jpg|thumb|Une autre miniature]]
[[File:Le Lliura del cor d'amor épris3.jpg|thumb|Una altra miniatura]]
Le '''Livre du Cœur d'Amour épris''' est un roman allégorique du duc [[René d'Anjou]].
El '''Llibre del Cor d'Amor enamorat''' és una novel·la al·legòrica del duc [[Renat I|Renascut d'anjou]].
== Texte ==
== Text ==
LeEl textetext ava étéser écritescrit parpel lepropi roirei René lui-mêmei etés estuna une histoirehistòria d'amouramor chevaleresquecavalleresc, dansen la traditiontradició dude la ''[[Roman de la Rose]]'', en partiepart en proseprosa eti en partiepart en versversos rimésrimats.
El text ha estat escrit pel rei René ell mateix i és una història d'amor cavalleresc, en la tradició de la [[Roman de la Rose|Novel·la De La Rosa]], en part en prosa i en part en cap a rimats.
La trame est plutôt complexe, où les personnages principaux sont l'incarnation de sentiments comme l'honneur et l'amour. Il raconte comment [[Cupidon]] arrache le cœur d'un poète dans son sommeil. Il s'ensuit une série d'aventures, jusqu'à ce le chevalier Cœur retrouve la Dame Idéale, Douce Merci, qui est retenue captive par Refus, Honte et Crainte.
La trama és més aviat complexa, on els personatges principals són l'encarnació de sentiments com l'honor i l'amor. Conta com [[Cupido|Cupidon]] arrenca el cor d'un poeta en el seu son. S'ensuit una sèrie d'aventures, fins a allò el cavaller Cor troba la Senyora Ideal, Dolça Gràcies, que és retinguda captiva per Rebuig, Vergonya i Temor.
La trama és més aviat complexa, on els personatges principals són l'encarnació de sentiments com l'honor i l'amor. Conta com [[Cupido]] arrenca el cor d'un poeta durant el seu son.
Les personnages ont des noms tels qu'Espérance, Jalousie, Tristesse, Courroux, Soupir, etc. Les lieux sont appelés Forêt de Longue Attente ou Château de Bon Repos, etc.
D'això es desprenen una sèrie d'aventures, fins que el "cavaller Cor" troba la Dama Ideal, "Dolça Gràcia", que és retinguda captiva per Rebuig, Vergonya i Temor.
Els personatges tenen noms tals com Esperança, Gelosia, Tristesa, Ira, Sospir, etc. Els llocs són anomenats Bosc de Llarga Espera o Castell de Bon Descans, etc.
== Manuscrits ==
Existeixen 7 manuscrits d'aquest text que data del segle XV, el més complet és el de la [[Biblioteca Nacional de França]]. L'exemplar de Viena és un dels que conté les miniatures més belles.
== Manuscrits ==
Il existe 7 manuscrits de ce texte datant du {{s-|XV|e}}, le plus complet étant celui de la [[Bibliothèque Nationale de Paris]]. L'exemplaire de Vienne est l'un de ceux comportant les plus belles miniatures.
Existeix 7 manuscrits d'aquest text que data del {{s-|XV|e}}, el més complet que sigui el de la [[Biblioteca Nacional de França|Biblioteca Nacional De París]]. L'exemplar de Viena és un d'aquells implicant les miniatures més boniques.
=== Vienne, Bibliothèque nationale autrichienne, Codex Vindobonensis 2597 ===
=== Viena, Biblioteca Nacional austríaca, Codex Vindobonensis 2597 ===
Es va pensar durant molt de temps que havien estat il·luminades pel propi René. Sembla cada vegada més cert que el seu creador va ser [[Barthélemy d'Eyck]]. Per raons estilístiques, s'ha considerat que són de factura flamenco-provençal.
Aquest [[miniatura|manuscrit il·luminat]] és especialment conegut per les seves setze magnífiques [[miniatures]]. És particularment destacable el virtuosisme en la representació de les condicions de llum, en les escenes de nit (miniatures I, IV, XVI), les sortides de sol (miniatures V, XI, XIII) i el crepuscle (miniatura XIV).
Varen ser realitzades entre 1457 i 1470. La col·lecció es componia de cent vint-i-set fulles de pergamí de format ''in-quarto'' (290 × 207 mm). Està inacabat, al costat de les setze miniatures existents, hi ha emplaçaments previstos per unes altres vint-i-nou.
On soupçonna longtemps René de l'avoir enluminé lui-même. Il semble de plus en plus certain que son créateur soit [[Barthélemy d'Eyck]]. Pour des raisons stylistiques, il est établi qu'il est de facture flamando-provencale.
El seu primer propietari conegut va ser el [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]]. Després de la seva mort, va ser comprades el 1737 per l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] i va ser destinat a la biblioteca de la Cort Imperial. Va ser transferit a París en el règim de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] (1809), després tornen a [[Viena]] sota la [[Restauració]] el 1814 - 1815 i es conserva a la [[Biblioteca nacional austríaca]].
Es va sospitar molt de temps Renascut d'haver-lo il·luminat ell mateix. Sembla cada vegada més cert que el seu creador sigui [[Barthélemy d'Eyck|Barthélemy d'eyck]]. Per raons estilístiques, és establert que és de factura flamando-provencale.
Ce [[manuscrit enluminé]] est surtout connu pour ses seize magnifiques [[Miniature (enluminure)|miniatures]]. Particulièrement remarquable est la virtuosité de la représentation des conditions de lumière, dans les scènes de nuit (miniatures I, IV, XVI), les levers de soleil (miniatures V, XI, XIII) et le crépuscule (miniature XIV).
Aquest [[miniatura|manuscrit il·luminat]] és sobretot conegut per a les seves setze magnífiques [[miniatures]]. Particularment destacable és la virtuositat de la representació de les condicions de llum, en les escenes de nit (miniatures I, Iv, Xvi), els levers de sol (miniatures V, Xi, Xiii) i el crepuscle (miniatura Xiv).
Il a été réalisé entre 1457 et 1470. Il se compose de 127 feuilles de parchemin de format in-quarto (290 × {{unité|207|mm}}). Il est inachevé, à côté des seize miniatures existantes, des emplacements sont prévus pour 29 autres.
Ha estat realitzat entre 1457 i 1470. Es compon de 127 fulles de pergamí de format in-quarto (290 ×; {{unité|207|mm}}). És inacabat, al costat de les setze miniatures existents, emplaçaments són previstos per a 29 altres.
Son premier propriétaire connu est le [[Eugène de Savoie-Carignan|Prince Eugène de Savoie]]. Après la mort de celui-ci, il est acheté en 1737 pour l'empereur [[Charles VI du Saint-Empire|Charles VI]] et destiné à la bibliothèque de la Cour Impériale. Il est transféré à Paris sous [[Napoléon]] (1809), puis est rendu à [[Vienne (Autriche)|Vienne]] sous la [[Première Restauration|Restauration]], en 1814 - 1815 et est conservé à la [[Bibliothèque nationale autrichienne]].
El seu primer propietari conegut és el [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugène De Savoie]]. Després de la mort d'aquest, és comprat el 1737 per a l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Charles Vi]] i és destinat a la biblioteca del Tribunal Imperial. És transferit a París sota [[Napoleó Bonaparte|Napoléon]] (1809), després és torna a [[Viena]] sota la [[Restauració]], el 1814 - 1815 i és conservat a la [[Biblioteca nacional austríaca]].
=== Paris, Bibliothèque nationale, fr. 24 399 ===
=== París, Biblioteca Nacional, fr. 24 399 ===
CeAquest manuscrit ava étéser écritescrit autoural voltant de 1460 eti probablement uneuna vingtainevintena d'annéesanys plusmés tard parper un maîtremestre inconnudesconegut («Mestre Maîtredel duLlibre Livredel du Cœurcor d'Amour éprisamor enamorat»). ContrairementContràriament aual manuscrit de VienneViena, toutestotes les miniatures sont réaliséesestan realitzades: iln'hi y en aha 68 auen total, dontde les seizequals premièresles correspondentsetze exactementprimeres aucorresponen programmeexactament iconographiqueal duprograma iconogràfic del manuscrit de VienneViena. La qualitéqualitat desde les miniatures estés plusmés faiblefeble.
Aquest manuscrit ha estat escrit al voltant de 1460 i probablement una vintena d'anys més tard per un amo desconegut («Amo del Llibre del Cor d'Amor enamorat»). Contràriament al manuscrit de Viena, totes les miniatures són realitzades: n'hi ha 68 en total, del qual les setze primeres corresponen exactament al programa iconogràfic del manuscrit de Viena. La qualitat de les miniatures és més feble.
== Le texte en ligne ==
== El text en línia ==
* [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60005361 Sur Gallica]
* [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60005361 Sur Gallica]
* [http://expositions.bnf.fr/arthur/livres/coeur/index.htm BNF], exposition avec introduction audiovisuelle
* [http://expositions.bnf.fr/arthur/livres/coeur/index.htm Bnf], exposició amb introducció audiovisual
== Éditions récentes ==
== Edicions recents ==
* {{cite book|last1=Gousset|first1=Marie-Thérèse Gousset, Daniel |last2=Poirion et |first2=Daniel|last3=Unterkircher|first3=Franz Unterkircher (éds.), ''|title=Le CœurCoeur d'amour épris'',epris: reproduction intégrale en fac-similé des miniatures du Codex Vindobonensis 2597 de la Bibliothèque nationale de Vienne, Paris, |url=http://books.google.com/books?id=XazWAAAAMAAJ|year=1981|publisher=Philippe Lebaud,| {{AnnLitlanguage=francès|1981}}, 156 p. {{isbn|2-86594-003-9}}
*{{cite book|last=d'Anjou|first=René|title=Le livre du coeur d'amour épris|url=http://books.google.com/books?id=imJ8QgAACAAJ|edition=Facsímil de Marie-Thérèse Gousset|year=2003|publisher=Librairie Générale Française|language=francès|isbn=978-2-253-06680-4}}
* Marie-Thérèse Gousset, Daniel Poirion i Franz Unterkircher (edicions), ''El Cor d'amor enamorat'', reproducció integral en facsímil de les miniatures del Còdex Vindobonensis 2597 de la Biblioteca Nacional de Viena, París, Philippe Lebaud {{AnnLit|1981}}, 156 pàg. {{isbn|2-86594-003-9}}
* Marie-Thérèse Gousset (éd.), ''Le Cœur d'amour épris'', Paris, Le livre de Poche, coll. « Lettres gothiques », {{n°}}4567, {{AnnLit|2003}}, 532 p. {{isbn|978-2-253-06680-4}}
== Obres inspirades ==
* Marie-Thérèse Gousset (edició), ''El Cor d'amor enamorat'', París, El llibre de butxaca, coll. «Cartes gòtiques» {{n°}}4567 {{AnnLit|2003}}, 532 pàg. {{isbn|978-2-253-06680-4}}
* Guy Printemps, «El cor d'amor enamorat», conjunt de set miniatures
== Œuvres inspirées ==
== ?uvres inspirades ==
* Guy Printemps, « Le cœur d'Amour épris », suite en sept miniatures
* Guy Printemps, «El cor d'Amor enamorat», successió a set miniatures
== Notes et références ==
== Notes i referències ==
{{Traduction/Référence|de|Das Buch vom liebentbrannten Herzen|84280019}}
{{Traduction/Référence|de|Das Buch vom liebentbrannten Herzen|84280019}}
{{Traduction/Référence|it|Livre du cœur d'Amour épris|42767851}}
{{Traduction/Référence|it|Livre du cœur d'Amour épris|42767851}}
{{références}}
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60005361 Text en línia]
* [http://expositions.bnf.fr/arthur/livres/coeur/index.htm Bibioteca Nacional de França], exposició amb introducció audiovisual
== Autres projets ==
== Altres projectes ==
{{Autres projets | commons = Category:Le Livre du cœur d'amour}}
{{Autres projets | commons = Category:Le Livre du cœur d'amour}}
{{Portail|poésie|Moyen Âge|Provence}}
{{Portal|poesia|Edat Mitjana|Provence}}
[[Categoria:Manuscrits]]
[[Categoria:Categories per segle]]
[[Categoria:Segle XV]]
[[Categoria:Novel·les medievals]]
[[Categoria:Gèneres poètics]]
[[Categoria:Literatura francesa]]
[[Categoria:Nobles de França]]
[[Categoria:Robertians]]
[[Catégorie:Manuscrit enluminé du XVe siècle]]
[[Catégorie:Roman courtois]]
[[Catégorie:Œuvre littéraire médiévale en français]]
[[Catégorie:Œuvre médiévale française]]
[[Catégorie:Œuvre allégorique du Moyen Âge]]
[[Catégorie:Œuvre amoureuse médiévale]]
[[Catégorie:Maison d'Anjou-Sicile]]
[[de:Das Buch vom liebentbrannten Herzen]]
| 