Kulturkampf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot preprocessant article previ a la traduccioo automatica |
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:MALLUS pendent de revisió per l'usuari |
||
Línia 1:
{{Traducció|fr|Kulturkampf}}
[[Image:Leo XIII.gif|vignette|''[[Modus vivendi]]'', [[Caricature]] de Wilhelm Scholz dans le ''Kladderadatsch'', n° 14-15 du 18 mars 1878 : Le pape et le chancelier veulent tous deux se faire lécher les bottes par l’autre, mais le souverain pontife demande à ne pas être dérangé et Bismarck en fait autant.]]
[[Image:Leo Xiii.gif|vinyeta|''[[Modus vivendi]]'', [[Caricatura]] de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878 : El papa i el canceller volen tots dos fer-se llepar les botes per l'altre, però el sobirà pontífex demana no ser desendreçat i Bismarck fa el mateix.]]
Le '''''Kulturkampf''''', ou « combat pour un idéal de société », est un conflit qui opposa le Chancelier impérial [[Otto von Bismarck]] à l’[[Église catholique romaine]] et au ''[[Zentrum]]'', le parti des catholiques allemands, entre [[1871]] et [[1880]].
El '''''Kulturkampf''''', o «combat per a un ideal de societat», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial [[Otto von Bismarck|Otto Von Bismarck]] a l'[[Catolicisme|Església catòlica romana]] i al ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'', el partit dels catòlics alemanys, entre [[1871]] i [[1880]].
== Bismarck contre l'Église ==
== Bismarck contra l'Església ==
Pour Bismarck, Prussien et [[Protestantisme|protestant]], le [[catholicisme]] apparaît comme un élément étranger qui menace l’unité du nouvel [[Empire allemand]] créé le 18 janvier 1871. La proclamation du dogme de l’[[infaillibilité pontificale]] quelques mois plus tôt a heurté les protestants. Le « côté polonais de la question », aux dires mêmes de Bismarck, est déterminant dans la décision qu'il prend. Les [[pangermanisme|pangermanistes]] parlent avec indignation des ''Daicz katolicki'', ces Allemands catholiques établis dans la Pologne prussienne, qui auraient été polonisés par le clergé catholique. Vers la fin du siècle, [[Otto Richard Tannenberg]], qui représente le [[pangermanisme]] populiste, évoque ces jeunes Polonaises qui vont travailler en [[Allemagne]] et ramènent un fiancé allemand ; leur mariage est béni par le curé et les enfants élevés à la polonaise : {{citation|le grand-père s’appelait Schroeter, le petit-fils s’appelle Szreda et est un agitateur polonais de première classe !}}
Per a Bismarck, Prussià i [[Protestantisme|protestant]], el [[catolicisme]] apareix com un element estranger que amenaça la unitat del nou [[Imperi Alemany|Imperi alemany]] creat el 18 de gener de 1871. La proclamació del dogma de la [[infal·libilitat pontifical]] alguns mesos abans ha xocat amb els protestants. El «costat polonès de la pregunta», a les afirmacions mateixes de Bismarck, és determinant en la decisió que pren. Els [[pangermanisme|pangermanistes]] parlen amb indignació dels ''Daicz katolicki'', aquests alemanys catòlics establerts a la Polònia prussiana, que haurien estat polonisés pel clergat catòlic. Cap a la fi del segle, [[Otto Ricàs Tannenberg]], que representa el [[pangermanisme]] populista, evoca aquestes joves poloneses que treballaran a [[Alemanya]] i porta un promès alemany; el seu matrimoni és beneït pel rector i els nens criats a la polonesa : {{Citació|l'avi es deia Schroeter, el nét es diu Szreda i és un agitador polonès de primera classe!}}
Le chancelier du Reich souhaite modifier les rapports entre l’État et l’Église catholique de [[Pie IX]] qui est défendue au [[Reichstag (Empire allemand)|Reichstag]] par le ''[[Zentrum]]''. Il mène contre elle un combat législatif en [[Prusse]] et dans l’[[Empire allemand]] entre 1871 et 1887. Ainsi, le ''Paragraphe de la chaire'' (10 décembre 1871) prévoit la prison pour les prédicateurs qui critiquent l’État. La loi du 11 mars 1871 sur ''l’inspection des écoles'' établit le contrôle des écoles par l’État. Le 4 juillet 1872, les [[jésuites]] sont expulsés. Les ''lois de mai'' de 1873 contrôlent la formation et la nomination du clergé et suppriment les petits [[séminaire]]s. Les congrégations religieuses, sauf les hospitalières, sont chassées à partir de 1875 et leurs biens, écoles et couvents confisqués. Le mariage civil devient obligatoire en [[Prusse]] en 1874 et le 6 février 1875 dans l’[[Empire allemand]]. La discrimination des catholiques s'effectue aussi dans la fonction publique de l'État prussien et les prêtres réfractaires sont déchus de la nationalité allemande et exilés.
El canceller del Reich desitja modificar les relacions entre l'Estat i l'Església catòlica de [[Pius IX|Garsa Ix]] que és prohibida al [[Reichstag]] pel ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'' . Porta contra ella un combat legislatiu a [[Prússia|Prusse]] i a l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]] entre 1871 i 1887. Així, el ''Paràgraf de la càtedra'' (10 desembre de 1871) preveu la presó per als predicadors que critiquen l'Estat. La llei de l'11 de març de 1871 sobre ''la inspecció de les escoles'' estableix el control de les escoles per l'Estat. El 4 de juliol de 1872, els [[companyia de Jesús|jesuïtes]] són expulsats. Els ''lleis de maig'' de 1873 controlen la formació i el nomenament del clergat i suprimeixen els petits [[seminaris]]. Les congregacions religioses, excepte les hospitalàries, són caçades a partir de 1875 i els seus béns, escoles i convents confiscats. El matrimoni civil es fa obligatori en [[Prússia|Prusse]] el 1874 i el 6 de febrer de 1875 en l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]]. La discriminació dels catòlics s'efectua també en la funció pública de l'Estat prussià i els sacerdots refractaris han déchus de la nacionalitat alemanya i exiliats.
L'évêque de [[Posen]], {{Mgr|[[Mieczysław Ledóchowski]]}}, est emprisonné, puis exilé ; celui de [[Paderborn]], {{Mgr|Martin}}, jeté en prison, comme celui de [[Cologne]], {{Mgr|Melchers}}, l'[[évêque de Munster]] ; {{Mgr|Brinkmann}} est déposé et s'exile aux [[Pays-Bas]]. Six évêques sur douze sont déposés.
El bisbe de [[Poznań|Posen]] {{Mgr|[[Mieczysław Ledóchowski]]}}, és empresonat, després exiliat; el de [[Paderborn]] {{Mgr|Martin}}, llançat a presó, com al de [[Colònia (Alemanya)|Cologne]] {{Mgr|Melchers}}, el [[Bisbe de munster]]; {{Mgr|Brinkmann}} és dipositat i s'exilia als [[Països Baixos|Països baixos]]. Sis bisbes sobre dotze són dipositats.
À partir de 1880, Bismarck, conscient de la vanité de son action, commence à modifier sa politique : il supprime, adoucit ou laisse en sommeil certaines lois. En effet, le ''Zentrum'' est devenu un partenaire incontournable, puisqu’il a gagné aux élections du [[Reichstag (Empire allemand)|Reichstag]] de 1874 12 % de voix supplémentaires.
A partir de 1880, Bismarck, conscient de la vanitat de la seva acció, comença a modificar la seva política : suprimeix, suavitza o deixa en son certes lleis. En efecte, el ''Zentrum'' s'ha fet un soci ineludible, ja que ha guanyat a les eleccions del [[Reichstag]] d'un 1874 12% de veus suplementàries.
=== L'apaisement ===
=== L'apaivagament ===
[[File:Kladderadatsch 1875 - Zwischen Berlin und Rom.png|left|thumb|{{Citation étrangère|lang=de|Zwischen Berlin und Rom}} (''Entre Berlin et Rome''), [[Kladderadatsch]], 1875.]]
[[File:Kladderadatsch 1875 - Zwischen Berlin und Rom.png|left|thumb|{{Citation étrangère|lang=de|Zwischen Berlin und Rom}} (''Entre Berlín i Roma''), [[Kladderadatsch]], 1875.]]
Lorsque [[Léon XIII]] est élu en 1878, il envoie aussitôt un message au Kaiser [[Guillaume Ier d'Allemagne|Guillaume {{Ier}}]] faisant {{citation|appel à la magnanimité de son cœur pour que la paix et la tranquillité des consciences soient rendues aux catholiques}}. Il veillerait en contrepartie {{citation|comme la foi qu'ils professent le leur prescrit, [qu'ils se montrent], avec le plus consciencieux dévouement, des sujets respectueux et fidèles de Sa Majesté.}} Le contact se rétablit et des négociations ont lieu pendant dix-huit mois, au cours desquels des socialistes commettent deux attentats contre l'empereur. La situation politique évoluant, le chancelier de fer déclare : {{citation|je suis tout prêt à faire un petit [[Canossa]]<ref>in [[Daniel-Rops]], op cité. P. 155.</ref>}}. [[Adalbert Falk]], l'instigateur du ''Kulturkampf'', est démisionné en juillet 1879. En 1882, la Prusse recommence à payer les traitements ecclésiastiques, En 1883, il est décidé que les évêques n'auront plus à soumettre la nomination des curés aux autorités civiles. Enfin, les lois de mai sont révisées en 1886. Entre temps, le [[Frédéric III d'Allemagne|Kronprinz Frédéric]] avait demandé et obtenu une audience pontificale.
Quan [[Lleó XIII|Léon Xiii]] és escollit el 1878, envia de seguida un missatge al Kàiser [[Guillem I de Prússia|Guillaume {{Ier}}]] fent {{Citació|crida a la magnanimitat del seu cor perquè la pau i la tranquil·litat de les consciències siguin tornades als catòlics}}. Vetllaria en contrapartida {{Citació|com la foi que professen el seu prescriu, [que s'ensenyen], amb la més conscienciosa devoció, dels assumptes respectuosos i fidels de la Seva Majestat.}} El contacte es restableix i negociacions tenen lloc durant divuit mesos, en el transcurs dels quals dels socialistes cometen dos atemptats contra l'emperador. Evolucionant la situació política, el canceller de ferro declara : {{Citació|estic molt llest per fer un petit [[Canossa]]<ref>in [[Daniel-Rops|Daniel-rops]], op citat. P. 155.</ref>}}. [[Adalbert Falk]], l'instigador del ''Kulturkampf'', és démisionné el juliol de 1879. El 1882, la Prusse torna a pagar els tractaments eclesiàstics, el 1883, està decidit que els bisbes ja no hauran de sotmetre el nomenament dels rectors a les autoritats civils. Finalment, les lleis de maig són revisades el 1886. Entre temps, el [[Frederic III de Prússia|Kronprinz Frédéric]] havia demanat i havia obtingut una audiència pontifical.
Les {{formatnum:1500}} prêtres expulsés de leurs paroisses peuvent revenir, et les congrégations religieuses peuvent rentrer d’exil (à l’exception des [[jésuites]], qui devront attendre 1903). En échange de quoi Léon XIII renonce au retour de {{Mgr|Ledochowski}} à son siège épiscopal de [[Posen]] et de {{Mgr|Melchers}} à celui de [[Cologne]]. Plus tard, en 1888, 1893 et 1903, non sans commettre quelques impairs, [[Guillaume II d'Allemagne|Guillaume II]] rendra visite au pape.
Els {{formatnum:1500}} sacerdots expulsats de les seves parròquies poden tornar, i les congregacions religioses poden tornar d'exili (a excepció dels [[companyia de Jesús|jesuïtes]], que hauran d'esperar 1903). A canvi de què Léon Xiii renuncia a la tornada de {{Mgr|Ledochowski}} a la seva seu episcopal de [[Poznań|Posen]] i de {{Mgr|Melchers}} al de [[Colònia (Alemanya)|Cologne]]. Més tard, en 1888, 1893 i 1903, no sense cometre algunes pífies, [[Guillem II de Prússia|Guillaume Ii]] retrà visita al papa.
== En Suisse ==
== A Suïssa ==
Un mouvement semblable exista simultanément en [[Suisse]], où il aboutit à la révision de la Constitution de 1874 et à l’adoption des [[articles d'exception]], expulsant les [[jésuites]], puis toutes les congrégations contemplatives et les [[bénédictin]]s, et rendant non-éligibles prêtres et religieux, limitant le nombre d’évêchés (interdisant la création de nouveaux évêchés sans l'accord du gouvernement) et la création de nouveaux couvents, et interdisant les novices.
Un moviment semblant va existir de manera simultània a [[Suïssa]], on va portar a la revisió de la Constitució de 1874 i a l'adopció dels [[articles d'excepció]], expulsant els [[companyia de Jesús|jesuïtes]], després totes les congregacions contemplatives i els [[orde de Sant Benet|benedictins]], i posant no elegibles sacerdots i religiós, limitant el nombre de bisbats (prohibint la creació de nous bisbats sense l'acord del govern) i la creació de nous convents, i prohibint els novells.
Les cantons les plus touchés sont ceux de [[Canton de Berne|Berne]] et de [[Canton de Genève|Genève]]. À Genève, le ''Kulturkampf'' aboutit à l'adoption des articles interdisant le culte extérieur. Ceux-ci sont encore valables aujourd'hui pour toute personne ayant un domicile ou une résidence dans le canton.
Els cantons més afectats són els de [[Cantó de Berna|Berna]] i de [[Cantó de Ginebra|Ginebra]]. A Ginebra, el ''Kulturkampf'' porta a l'adopció dels articles que prohibeixen el culte exterior. Aquests són encara vàlids avui per a tota persona tenint un domicili o una residència al cantó.
== Notes et références ==
== Notes i referències ==
{{Références}}
{{Referències}}
== Voir aussi ==
== Veure també ==
=== Articles connexes ===
=== Articles connexos ===
* [[Congrégation bénédictine de Suisse]]
* [[ Congregació Benedictina De Suïssa]]
* [[Kanzelparagraph]]
* [[ kanzelparagraph]]
* [[Brotkorbgesetz]]
* [[ brotkorbgesetz]]
=== Bibliographie ===
=== Bibliografia ===
* [[Daniel-Rops]], ''Un combat pour Dieu 1870-1939'', Fayard, 1963
* [[Daniel-Rops|Daniel-rops]] ''Un combat per a Déu 1870-1939'', Faig, 1963
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Manuel|nom1=Borutta|titre=Antikatholizismus. Deutschland und Italien im Zeitalter der europäischen Kulturkämpfe|éditeur=Vandenhoeck & Ruprecht|lieu=Göttingen|année=2011|isbn=978-3-525-36849-7}}
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Manuel|nom1=Borutta|titre=Antikatholizismus. Deutschland und Italien im Zeitalter der europäischen Kulturkämpfe|éditeur=Vandenhoeck & Ruprecht|lieu=Göttingen|année=2011|isbn=978-3-525-36849-7}}
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Christopher|nom1=Clark|lien auteur1=Christopher Clark|prénom2=Wolfram|nom2=Kaiser|titre=Kulturkampf in Europa im 19. Jahrhundert|éditeur=Leipziger Univ.-Verl.|lieu=Leipzig|année=2003}}
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Christopher|nom1=Clark|lien auteur1=Christopher Clark|prénom2=Wolfram|nom2=Kaiser|titre=Kulturkampf in Europa im 19. Jahrhundert|éditeur=Leipziger Univ.-Verl.|lieu=Leipzig|année=2003}}
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Georg|nom1=Franz|titre=Kulturkampf. Staat und katholische Kirche in Mitteleuropa|éditeur=Verlag Georg D.W.Callwey|lieu=Munich|année=1954}}
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Georg|nom1=Franz|titre=Kulturkampf. Staat und katholische Kirche in Mitteleuropa|éditeur=Verlag Georg D.W.Callwey|lieu=Munich|année=1954}}
{{Portail|histoire|Empire allemand|Catholicisme}}
{{Portal|història|Imperi alemany|Catolicisme}}
[[Categoria:Regnes històrics d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Segle XIX]]
[[Categoria:Història política]]
[[Categoria:Política d'Alemanya]]
[[Categoria:Història de l'Església Catòlica]]
[[Categoria:Història de Suïssa]]
[[Categoria:Crítica a la religió]]
[[Categoria:Discriminació]]
[[Catégorie:Empire allemand]]
[[Catégorie:Histoire du catholicisme en Allemagne]]
[[Catégorie:Histoire contemporaine de la Suisse]]
[[Catégorie:Persécution du catholicisme]]
[[als:Kulturkampf]]
[[ar:صراع ثقافي]]
[[be:Культуркампф]]
[[bg:Културкампф]]
[[cs:Kulturkampf]]
[[da:Kulturkamp]]
[[de:Kulturkampf]]
[[en:Kulturkampf]]
[[eo:Kulturbatalo]]
[[es:Kulturkampf]]
[[fi:Kulturkampf]]
[[hr:Kulturkampf]]
[[hu:Kulturkampf]]
[[id:Kulturkampf]]
[[it:Kulturkampf]]
[[ja:文化闘争]]
[[li:Kulturkampf]]
[[ml:കുൾത്തൂർകംഫ്]]
[[nl:Kulturkampf]]
[[no:Kulturkampf]]
[[pl:Kulturkampf]]
[[pt:Kulturkampf]]
[[ru:Культуркампф]]
[[sl:Kulturni boj]]
[[sr:Културкампф]]
[[sv:Kulturkampf]]
[[tr:Kulturkampf]]
[[uk:Культуркампф]]
[[wa:Kulturkampf]]
[[fr:Kulturkampf]]
|